domingo, 27 de septiembre de 2015

Miguel Morató Gisbert !I així va continuar!; per Francisco Miguel i José Manuel Linares Morató

                  Miguel Morató Gisbert
           ¡I així va continuar¡

                       Francisco Miguel Linares Morató
                  José Manuel Linares Morató

                            (Article publicat en la Revista de Festes de Callosa d'en Sarrià, 2015)







"No hay vidas pequeñas: cuando la miramos de cerca,
toda vida es grande"
Maurice Maeterlink

Recorde aquella xicoteta habitació, diminuta sala d’estar, que darrere les portes de prima fusta cent vegades pintada, es trobava aquella imatge emmarcada i llautonada que tanta curiositat despertava. Era antiga, d’un familiar amb grau de parentesc botijos sobre el que si alguna cosa es mencionava, sempre hi sonava a llegenda.

Observant-la, imaginava Callosa, aquell poble on hi estiuejava i que ja considerava el meu per ascendència, en blanc i gris, a l’igual que tantes fotografies revisades i en les que mai aconseguia descobrir el rostre d’aquell barbut personatge que deien era el meu rebesavi Miquel, el primer moro a les festes.

Hui en dia, una vegada coneguts i publicats els començaments de les nostres festes i reconegut aquell que va donar el recolzament definitiu per a la seua modernització, gràcies a treballs com el de Carles Tasa per al 150é aniversari. Joaquin Ronda en el blog lamarinadahir, Miguel Guardiola Fuster al llibre de les Festes 2011 i anteriorment Adolfo Salvà i el seu nét Miguel Morató Saval, este alcoià de naixement i callosí de cor, deixà de romandre a l’oblit per a instal·lar-se a la memòria col·lectiva del poble que el va viure i sentir durant, malauradament, tan poc temps.

Miquel Morató Gisbert va néixer a Alcoi a l’any 1828, fruit del matrimoni entre Peregrín Morató, mestre sabater de professió i music del Batalló d'Infanteria de la Milicia Nacional en Alcoi des de 1833, originari de Vilafranca del Penedés i Maria Gisbert, natural d’Alcoi. Fou el més xicotet de tres germans, sent el major Peregrín, del qual no s’hi coneix descendència o vinculació cap amb negocis familiars. Home amb inclinació artística cap a la pintura, sent mostra d’allò el quadre amb motius marians que va regalar a la seua cunyada, Joaquina Savall Berenguer dona del nostre Miguel Morató, el dia de la seua boda. Aquella pintura continua a dia de hui adornant una de les parets de la casa familiar, al Carrer Major número quatre. Al segon germà, León, el perteneix l’únic rastre que es conserva hui en dia del cognom Morató a la ciutat d’Alcoi, del que s’hi coneix la existència d’un fill anomenat Gonzalo. Aquest regentava un negoci de teixits anomenat “El León de Oro”, al carrer San Lorenzo, 2.

Miguel creix en una ciutat en ple desenvolupament industrial i econòmic, injectant als seus habitants un sentit de la modernitat i el laïcisme que impregna tots els àmbits de la seua vida. Com a prova, es que participà en les festes de Moros i cristians enrolat en la fila mora de La Llana, cosa que més tard seria transcendent. Aquesta situació contrasta amb la de la resta de municipis de la comarca de la Marina Baixa, en els que, exceptuant una minoria acomodada i influent, la resta de mortals sobrevivia ancorat al medi rural, resignat a la economia d’auto abastiment i on el sentit religiós sustentava tot esbargiment col·lectiu. En aquest entorn, i sense referències sobre cap formació superior, inicien els germans menors la seua activitat professional en el puixant sector de la industria i el comerç tèxtil. León, assentat en la seua ciutat natal i Miguel explotant les possibilitats comercials dels municipis de la comarca durant la dècada dels cinquanta i més enllà de la primera meitat de la dècada dels seixanta.


Suposem que s’instal·laren a la casa familiar dels pares de Joaquina, on va donar a llum als seus tres fills: Carmen, Salvador i Peregrin.

En aquests anys i els que van seguir al seu casament amb Joaquina, s'involucra en tot projecte que done al poble un major reconeixement, alhora que atracció social i comercia. Exemple d'això és la creació de la Fira comercial; primer intent del qual es produeix en 1857, no aconseguint-ho fins a 1867 i la constitució, al costat d'altres representants de la reduïda burgesia callosina de les festes de Moros i Cristians, projecte que veu la llum a l'octubre de 1860, un any després de la primeres festes patronals. Així també, va convèncer i va involucrar al seu cunyat Modesto Mora Picó, el qual exercia de mestre a Callosa, perquè escrivís les ambaixades Mora i Cristiana. Texts que, excepte lleus retocs segueixen sent els que actualment es declamen en tan emotiu acte.

Va ser majoral i President de la incipient Societat de Moros i Cristians durant els 9 primers anys 1860-1869 i va obtenir la confiança necessària per exercir en 1858 de regidor, elector i representant de Callosa davant la visita de la Reina Isabel II a Alacant, tal com està documentat en el llibre de cròniques de Joan Vila i Blanco “Isabel II en Alicante. Reseña histórica de esta ciudad, desde su origen, y del viaje que a ella se dignaron a hacer SS.MM. con la Real Familia en 1858”.

Als sis anys del naixement del seu fill Peregrín, el 8 juliol 1866 adquireixen a Domingo Seguí i Solbes una casa al carrer Major, 4, el qual l'havia rebut un any abans a canvi de la cancel·lació de préstec personal concedit al moliner major Francisco Lledó Giner, per 3.675,75 reals de vellón, unes 918,75 pessetes. En aquesta casa invertiren el fruit de la venda de les terres que Joaquina va heretar, realitzant l’ampliació i reformes necessàries per a albergar la llar familiar i el comerç de teles, trages i vestits. Fets que sense dubte van satisfer les aspiracions professionals i personals de la parella.

Home polifacètic, tal com relata el seu nét Miguel Morató en entrevista realitzada el 1960 i publicada en el llibre de festes del centenari, “El arcabuz que saco en las fiestas pertenecía a él. Mejor dicho, se lo hizo mi abuelo, que era persona muy mañosa, en la culata está grabado su nombre”. A dia d'avui, l'artefacte es manté en molt bon estat, 155 anys després.

Deu anys després de la fundació de les festes de Moros i Cristians i quatre de la compra de la casa, després d'una llarga malaltia, va morir el dia 13 de novembre de 1870 deixant a la seua dona Joaquina amb una filla de 17 anys y dos nens de 13 i 9 anys, ja el cap d'un negoci que, com no pot ser d'altra manera, ha de continuar en peu, i pel que el seu fill major Salvador serà el major suport amb què comptarà Joaquina per fer front a les obligacions de pagament dels deutes adquirits tant per la compra de la casa com per les pròpies relacions comercials amb els proveïdors.

Joaquina va morir a la seua casa el 22 de juliol de 1912 a la edat de 88 anys després de patir una apoplexia cerebral.

Carmen Morató Savall, filla de Miguel Morató Gisbert y Joaquina Savall Berenguer i la major del tres, naixqué a Callosa d’en Sarrià l'any 1853. No existixen referències d'ella en la documentació que ha pogut ser revisada. Únicament la resenya en els registres municipals i judicials sobre les dates de naiximent i defunció.

No tingué descendència i morí fadrina a l'edat de 20 anys, el 29 d'agost de 1873, tres anys mes tard que fallira son pare en la casa familiar del Carrer Major.

Peregrín Morató Savall, tercer i últim fill de Miguel Morató Gisbert y Joaquina Savall Berenguer va néixer a Callosa d’en Sarrià a l'any 1861 i igual que el seu germà Salvador la seva infància va transcórrer amb normalitat fins a la defunció del seu pare. Moment en què l'ajuda a la botiga era més que necessària.

A diferència del seu germà Salvador, per voluntat pròpia o aliena, va orientar el seu futur de forma independent als negocis familiars. Per a això, la seva mare amb el seu germà, van costejar l'educació, formació superior, estada i manutenció de Peregrín a València i Madrid.
Va cursar la carrera a Madrid, adscrit a la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Central, avui Universitat Complutense, entre els anys 1885 i 1888 segons registre del propi centre.

Es va casar a Madrid amb María de les Neus Galvañ i González de professió industrial, residint al Carrer Caballero de Gracia, almenys fins a l'any 1911. Adquirint en aquest any mitjançant l'execució del dret sobre accions propietat de la seva dona a La Compañía Madrileña de Urbanización SA, una casa i parcel.la en Ciudad Lineal, Canillejas.

No ens han arribat dades sobre la seva trajectòria professional, només un esment en la qual consta "Empleat". És de suposar que havent estat la seva dona propietària industrial, la seva professió hagi girat al voltant de la administració o producció en aquesta indústria.

El dia 21 de setembre de 1916, consta la seua presencia a Callosa per a renunciar davant notari a la part de l'herència que li correspon pel decés de sa mare a favor del seu germà Salvador.

Mor el 6 de febrer de 1923 a l'edat de 63 anys a Callosa d’en Sarrià, tres anys després del decés del seu germà. Es molt provable que morira sense descendència i que els últims anys de la seua vida els passara en el poble residint en la casa familiar, a la qual havia renunciat uns anys abans.

Salvador Morató Savall, segon fill de Miguel Morató Gisbert y Joaquina Savall Berenguer va néixer en Callosa l'any 1857. La seua infància va transcórrer amb normalitat a falta de dades històriques que reflecteixen el contrari.

Aquesta normalitat es va veure alterada als 13 anys amb la prematura mort del seu pare, desgràcia que va obligar sa mare Joaquina a responsabilitzar-se al costat del petit Salvador de l'atenció i gestió del comerç de tèxtils al Carrer Major. Els anys següents a la mort del seu pare van ser especialment sacrificats, patint a més la mort de la seua germana major 3 anys després, bé queda referit en l'escriptura de testament de la seva mare Joaquina:

Que al fallecer su marido existían varias deudas contra la casa que ascendían a mucho más de lo que importaban el activo, existencia de géneros y créditos. Que todas aquellas deudas merced al arduo trabajo y buena voluntad de su hijo Salvador fueron pagándose poco a poco, en términos que quedo cubierto el crédito de la casa. Que posteriormente la otorgante también con la ayuda y buena voluntad de su citado hijo dio primero el grado de Bachiller y después la carrera y título de Filosofía y Letras a su otro hijo Don Peregrín. Y como quiera que su citado hijo Don Salvador solo ha llevado penalidades, trabajos y sinsabores, deseando recompensarle en algo sus sacrificios, le lega al expresado su hijo el remanente del tercio libre de todos sus bienes, derechos y acciones y le mejora en otro tercio en pleno dominio”.

Es va casar molt jove amb Josefa Saval Tasa, el dia huit de juliol de 1876, ell tenia 19 anys i ella 18, naixent la seua primera filla Carmen Morató Saval en aquest mateix any i Miguel Morató dos anys més tard.



Va exercir temps més tard la funció pública compatibilitzant aquesta amb la regència del negoci. Va ser Secretari de l'Ajuntament i més tard alcalde, sent triat en 1886 com a representant del partit Liberal de Sagasta en el període alternant que va transcórrer des 1885 al 1890. És interessant llegir la crònica que el corresponsal del diari El Constitucional realitza dels carnavals a Callosa el 26 de febrer del 1887. S'hi esmenten els balls que es van celebrar durant 3 nits i als quals van assistir “los jóvenes de la buena sociedad callosina”.




"A partir de las diez empezaron a llegar distinguidas personalidades de la sociedad callosina: el señor Juez de Instrucción su amable señora doña Julia Manterola, su hermana política la simpática doña Pilar Manterola, las señoritas de Ronda que lucían con gracia el traje de Jijona, de García con el bonito traje de manola, Rubio y Pallarés los de la huerta de Valencia, y otras distinguidas muchachas con atuendos de diversas épocas. Poco después entraron las distinguidas señoritas doña Purificación Savall (1), doña Carolina Peiró y doña Virginia Savall Bosch.
Todas ellas fueron recibidas con aplausos y exclamaciones de asombro por la concurrencia que rayaban el delirio." 

(1) Purificación Savall Berenguer, hija de Rosa Berenguer Benimeli tía del General Berenguer y tía de los niños tutelados por Salvador Morató.

Així com també,

"En la noche del lunes, segundo día de Carnaval, hubo variación de disfraces, llamando extraordinariamente la atención la niña María Cunchillos que lucía el traje de ramilletera con su cesta de flores, su “hermanito Ignacito” con el de pagés de Cataluña, Ángel Novascués con el de aragonés, hijos y sobrino respectivamente del señor Juez de Instrucción; Carmen Morató Saval, hermosa niña del alcalde, y la preciosa Paquita Savall hija de don Francisco de Paula Savall, que vestían asimismo el traje de ramilletera.
El martes, último día de bailes, fue más brillante que los anteriores. Entre los vistosos trajes de los jóvenes se distinguían los elegantes fracs que vestían la mayor parte de los concurrentes. Destacaban sobremanera las amables señoritas doña Rosa Durá y doña Amalia Mora (2) que vestían atuendos de los trajes limítrofes a la ciudad del Turia, resultando encantadoras y llamando poderosamente la atención de la escogida concurrencia."

(2) Doña Amalia Mora, hija de Modesto Mora y Picó autor de las embajadas Mora y Cristiana y prima de Salvador Morató.


 I com a la fi de la crònica,

"Durante todos estos días de fiesta en los espectáculos reinó el orden puesto que el alcalde don Salvador Morató, amante del progreso y de la civilización, asistió a los bailes dirigiendo los actos con acierto por lo que ningún suceso aciago hubo que lamentar."

Responent a principis de convivència i solidaritat que en aquells temps es requerien dels veïns amb més possibilitats, va prendre sota custòdia i tutelatge als germans Dámaso i Dolores Savall Palacio en quedar orfes per la mort del seu cosí Salvador Savall, vetllant per la seua salut, administrant els seus béns i cuidant del seu ensenyament. Com hem dit, eren fills de Salvador Savall Berenguer, germà de Purificació i cosí per via materna de Dámaso Berenguer Fusté, més conegut com a General Berenguer, nomenat President del Govern d'Espanya pel Rei Alfons XIII des de 1930 a 1931 i de Matilde Palacio Seguí, els quals moriren en 1896 en huit mesos de diferencia.  

Els xiquets vivien amb la seua tia Pura, Purificació Savall Berenguer, a l'edifici continu al que avui ocupa la gelateria La Jijonenca. Així també i tal com consta en la descripció de la casa familiar de Salvador, aquesta es troba a l'esquerra amb la "casa propiedad de Dolores Savall Palacio, hoy Lorenzo Soriano", possible anterior residència familiar de la família Berenguer y dels xiquets abans la mort dels seus pares. Dá
maso cursà estudis superiors en Valencia alcançant el grau de mestre nacional, fixant allí la seua residencia. En 1936 forma part del Consell Escolar de 1ª Ensenyança en el govern municipal del Front Popular en Rocafort. Per altre costat, Dolores o Lola tal com era coneguda a Callosa, fos veïna del poble fins la seua mort, ocorreguda en 1982 als 88 anys d'edat.

Tornant de nou a Salvador, la seua participació en la festa de Moros i Cristians va ser pràcticament des del seu naixement, mantenint la implicació amb la Filà de Moros de la Llana fins molt avançada edat i del qual va prendre relleu el seu fill Miguel Morató Saval.

Va rebre en herència la casa del Carrer Major, tal com va deixar escrit la seva mare Joaquina i després renúncia expressa pel seu germà Peregrín a la part que li pertanyia.

En l'última etapa de la seva vida va viure i va ser atès amb la seva dona Josefa per la seva filla Carmen al domicili familiar d'aquesta última, arrendant la casa del Carrer Major a Baptista Botella, que va substituir el negoci de tèxtils per la venda de carns i embotits.

Salvador va morir el 15 de juny de 1928 i la seva dona Josefa, l'àvia Pepa, el 17 de març de 1940.

Miguel Morató Saval, fill de Salvador Morató i Josefa Saval neix en Callosa en el domicili familiar del Carrer Major el 2 de febrer de 1878, un any i uns pocs mesos després que la seva germana major Carmen.


La seva infància i adolescència transcorre amb normalitat dins d'un ambient protector, rebent una educació d'acord amb el rang social que ocupa la seva família. No consta que estudiés estudis superiors, però figura com a empleat en l'administració pública a edat molt primerenca. I és en el propi Ajuntament on culminarà la seva formació i carrera professional, estant lligat a ell fins la jubilació.

De caràcter obert, baixa alçada i amb heretades habilitats socials, era ben conegut al poble al costat dels seus bons companys i amics, entre els quals podem nomenar Juan Ronda, Adolfo Salvà, Marcelino Blanquer, Dámaso Savall Palacio, Arturo i Paco Pérez Plana, germans d’un altre insigne component de la cuadrilla, Francisco Javier Pérez Plana, Secretari del Ajuntament i besavi de Joaquín Ronda i la seva germana Elena.

Agradables vesprades entre cafés, alguna absenta, vi o aiguardent, conversa i bones rialles al bar Cabiel la Saurina, també anomenat Casino, i el bar de Toni Berenguer a la plaça de l'església.

El 1923 el nomenen Oficial 1r de la Secretària de l'Ajuntament, sent secretari Francisco Javier Pérez Plana, amb facultats per substituir aquest en la seua absència.

Mort el seu pare, la casa familiar és arrendada per la seva mare a Bautista Botella, oncle de la nostra veïna Pepita Botella, on va regentar un comerç de carns i embotits. Traslladant la residència juntament amb sa mare a la casa de la seua germana Carmen.

Al contrari que el seu pare es casa tardanament, ell havia complit els 55 anys d'edat i corria l’any 1933. Casa amb Maria Antònia Domènech Roig de 33 anys d'edat i de professió costurera, veïna del Carrer Sant Roc i filla de Ferran Domenech, agutzil, i de Francisca Roig, ama de casa. 

La primera residència de la parella és el Carrer Sant Francesc, just damunt de l'actual Gelateria La Jijonenca en règim de lloguer, traslladant-se al Carrer Sant Vicent, cantonada Carrer Sant Francesc el 1935, on neix la seva única filla María del Pilar Morató Domenech.

Tot just un any després, interessos professionals els porten a efectuar el següent trasllat, ocupant la planta superior del cinema Salón Moderno. Miguel compagina l'ocupació de funcionari a l'Ajuntament amb la gestió del cinema, on atén la taquilla amb la seua dona els dissabtes a la nit. Aquesta pluriocupació el manté fins a 1940, any en què mor la seva mare i hereta la casa familiar del Carrer Major, traslladant-se a aquest domicili una vegada queda lliure d'inquilins.

Un cop assentat de nou a casa, estableix amb la seva dona un negoci de compra-venda de vins, sent administrat per Miguel i atès per Maria Antònia, la qual compagina el cosir amb el despatx de mercaderies. Més tard, el comerç del vi seria substituït per una botiga de queviures. La qual va romandre oberta fins al seu últim canvi de residència en l'any 1955.

Amant de la festa com el seu pare i el seu avi, és introduït en ella pràcticament des que va néixer. El primer vestit el va portar amb 2 anys, va interpretar tots els papers en l'escalafó fester del bàndol al que va pertànyer, perseguint amb la seua espasa a Santa Barbara fins que li permeteren les forces y arribà a assumir la Capitania Mora a les festes de l'any 1940.

Va morir a la seva casa de la ciutat d'Alacant a l'edat de 85 anys el 12 d'abril de 1963. I per descomptat, va assistir a les festes de Moros i Cristians de l'any anterior sense que li pertorbés el naixement del seu primer nét pocs dies després de les mateixes.


 Maria del Pilar Morató Domenech, única filla de Miguel Morató Saval y Antonia Domenech va néixer el 1935 al Carrer Sant Vicent cantonada amb Carrer Sant Francesc, davant del forn El Portal. Un any després es va traslladar amb els seus pares a l'habitatge situat a la planta superior del cinema Salón Moderno a la Plaça del Convent.

El 1940 i després de les festes de Moros i Cristians en què el seu pare Miguel Morató ostenta el càrrec de Capità del bàndol Moro, es trasllada a viure juntament amb els seus pares a la casa del Carrer Major.

La seva infància i adolescència va transcórrer amb la felicitat pròpia d'una nena sobre protegida, amb pares prou majors com per permetre el ser una nena alegre, despreocupada i en nombroses ocasions capritxosa. Així, quan la seua mare, més austera, no es plegava a l'antull propi del berenar, visitava a la seua tia Carme que, al costat de la seua iaia Pepa, segur tindrien alguna cosa preparat molt més bona.

Participa de la festa de Moros i Cristians amb assiduïtat, interpretant papers d'àngel, pastoreta i mora, així com també forma part de les processons i altres actes festius o commemoratius en els quals a les dones els era permesa la seva presència. Temps en què comparteix la seua diversió amb un grup de bones i estimades amigues com Isabel Blanquer, Isabel Menaches, Rosa Samper, Amalia Pérez, Elena Pérez, María Mira, Maria Espasa, ... Així com de bons amics com l'enyorat Vicent Soriano.

Una vegada finalitzats els estudis bàsics i complits els 19 anys, es va traslladar el 1954 a Alacant al costat de sa tia Remedios, germana de la seua mare Maria Antònia, per tal d'aprendre l'ofici propi del gènere i època i que resultés tan útil cara a un matrimoni proper, com va ser el tall i confecció. Allà formarà un nou cercle d'amistats del qual sorgeix el seu futur marit.

Set anys després de la seva arribada i després de quatre de festeig celebra matrimoni el 4 de desembre de 1961 amb José Francisco Linares Cremades, veí de carrer i de professió empleat de Banca a les oficines centrals de Banesto. La parella s'instal·la a l'habitatge familiar concebent dos fills, Francisco Miguel el 1962 i José Manuel tres anys més tard.


Com a bones callosines, empenya a la família a viure el poble de prop, utilitzant tots els mitjans de transport a l'abast, trens, autobusos com La Callosina i turismes un cop el seu marit obté el permís i adquireix el tan popular Seat 600. És la rutina dels caps de setmana alterns i les vacances escolars, es succeeixen els estius al riu Guadalest al costat de la família de Llorenç Soriano, “Tio Llorenç i Tia Rosa”; L'Algar amb la família de Juanito Manera; l’ Esgoletja amb la família d'Alfonso Santamaría, el Margequevir amb la família de Antonia Blasco i Tàrbena amb la família de Miguel Molines "Tio Chaparro" i les visites sempre tan especials del seu cosí Juan Such "el de Perú".




Dona d'una vitalitat incontestable, optimista i bondadosa, capaç de posar a disposició d'aquell conegut i necessitat casa i persona, és també coneixedora de situacions en què la vida depèn de la voluntat de viure, retornant amb valentia d'una greu malaltia que a mitjans dels setanta gairebé li costa la vida deixant com a record un tractament farmacològic de consum etern.
Anys més tard i un cop jubilat seu marit, van adquirir l'habitatge en la qual actualment resideixen.

En relació al poble, encara que les visites ja es produeixen més espaiades, segueixen apegats a ell i a les seues gents més volgudes, apreciant la convivència en nom propi en caminar pels seus carrers, rondinant per aqueixes fatigoses costeres i agraint els somriures en resposta a les nombroses salutacions que entretant enforteixen. 


Avui dia segueix fidel al seu propi carisma, a aqueix ”duende” que no defalleix i que no deixa d'atordir al meu pare.

I en estes està!



Francisco Miguel Linares Morató, fill de María del Pilar Morató y Francisco Linares, va nàixer en la ciutat d'Alacant després de les festes de 1962, un 22 d'octubre.

Apegat a Callosa fins amijanada l'adolescència, dilatarà les absències progressivament sense perdre mai el vincle, especialment amb Llorenç Soriano amic de la més primerenca infància i la seua família. Durant aquest període no deixa d'assistir a les festes, no perdent de vista a eixos bons amics i amigues amb els qui tants evocadors records comparteix. 


A mitjan les 80, reprèn el contacte de forma més o menys permanent amb la resta d'amics gràcies al típic retrobament que tan habitualment es realitza, la qual cosa comporta a participar en tot enllaç matrimonial que a partir d'aqueixos moments poguera produir-se entre els membres d'aquella colla futbolera nomenada en el seu moment “cherokees”.

De professió empleat de Banca, resideix a Alacant. Casat amb Cristina Juan Arce, a principis del 2001 va nàixer Héctor Linares Juan fruit de la seua relació.

En les festes de Moros i Cristians de 2004, després de no poques invitacions a participar, no menys retrets per promeses incomplides i coincidint amb la Capitania de Valls, s'incorpora a la filá Pirates, complint amb una vella il·lusió que va necessitar una bona espenta per a fer-la realitat.






El seu fill Héctor també va sentir el color de la filá i el so de la festa navegant sobre rodes camí de L’Aixará, de la qual cosa va quedar un divertit record i perquè no, un bon precedent per a una futura relació més pròxima entre tots dos.




José Manuel Linares Morató, segon fill de María del Pilar y Paco, va nàixer en la ciutat d'Alacant el 15 d'octubre de 1965, recentment acabades les festes de Moros i Cristians.

Vinculat a Callosa des de la seua infantesa, les seues vivències i relacions d'amistat van ser, salvant la diferència d'edat, similars a les del seu germà. El seu distanciament va ser més acusat al final de l'adolescència, visitant esporàdicament el poble des de aquells dies i sempre amb cita prèvia.

Casat amb Veronica Lledó, relació de la qual naixen els seus fills Pablo Linares Lledó en 1997 i Germán Linares Lledó en 2002, resideix a Alacant i exerceix d'agent comercial en el sector de l'automòbil. 

La seua participació amb les festes ha sigut breu. Sent molt xicotet la seua mare ho allista en la filá de la Llana després de fer certes picades d'ullet a la filá Navarros, tot un tribut als seus ascendents, però no cristal-litza per falta de continuïtat al no existir models familiars.

No obstant açò, curiosa és la destinació, en la fira medieval celebrada abans del 150 aniversari i en conjunció amb les diferents comparses, ve a tocar-li en la loteria proposada per la filá Pirates el gaudir dels quatre dies de festejos incloent els vestits i accessoris. Moments que sempre quedaran i que agrairà a la mà innocent del seu bon amic Alfonso Santamaría, gaudint de la bona harmonia viscuda en la filá. I tot açò, a canvi que els més xicotets afinaren punteria amb la seua cara de diana i una dotzena de dolços pastissos com a projectils.






En relació als seus fills, tant Pablo com Germán també han conegut l'algaravia que envolta el pas de les desfilades des de dins, al costat del seu cosí Héctor han llançat a l'aire innombrables grapats d'alegria i confeti. Cosa que sempre recordaran amb satisfacció i enyorança.



Carmen Morató Saval, filla de Salvador Morató i Josefa Saval, neix a Callosa en el domicili familiar del Carrer Major el 18 de novembre de 1876.

La seua infància i adolescència transcorre amb normalitat, sent educada en els cànons que al seu gènere correspon. No consta que cursés estudis més enllà dels bàsics obligatoris a l'escola primària.

És esmentada en cròniques de la seua època com a assistent a les festes de carnaval a l'edat de 11 anys al costat del seu pare l'alcalde de Callosa Salvador Morató, tal com més amunt queda reflectit.

En clara similitud amb el seu germà, el seu enllaç matrimonial va haver d'esperar fins a prop dels 40 anys, una cosa no molt habitual en aquella època. Evidència una situació acomodada en uns temps on la situació econòmica i social dictava els temps i preferències. Va celebrar matrimoni amb Daniel Blanquer Saval al voltant de 1915, el qual era tres anys més jove que ella. Van establir la seva residència en la casa propietat de Daniel en el Carrer Sant Francesc, actualment en el nombre 55.

Daniel Blanquer, era propietari i administrador d'un negoci d'estacionament de carruatges, el qual es trobava unit a la seua pròpia casa, ocupant el que actualment és la fusteria de Pomares. Així també, dedicat al cultiu i explotació de les terres tant de la seua propietat com de la família de Carmen, aportava l'autosuficiència necessària per a cobrir folgadament les necessitats pròpies de la llar.

 El seu únic fill Daniel va néixer el 23 setembre 1916.

Ella va dedicar sa vida a les tasques de cura i manteniment de la llar, amb un gran sentit de sacrifici i servei, tal com va realitzar amb la seva iaia Joaquina temps enrere i que farà amb tot ascendent i descendent que va conèixer en els seus 77 anys de vida.

Es va fer càrrec de sa mare una vegada va quedar vídua fins que va morir en 1940, així com acomodar al seu germà traslladant l'habitatge familiar de l’ arrendada casa del Carrer Major a la seua. Aquest últim va mantenir aquests estrets lligams fins al seu enllaç matrimonial en 1933.
Va morir a casa el dia 26 d'abril de 1953, quatre anys abans que el seu espòs Daniel.

Després que fracassesin els intents del seu oncle Miguel orientats a la seva contractació com a funcionari de l'ajuntament per qüestions de preferència cap a altres persones amb major influència, a inicis dels seus trenta anys adquireix i explota una benzinera a la cantonada del Bar Europa, a la Font dels Patos.

Entorn a l'edat de 31 anys es casa amb Rosa Berenguer Pallarés, un any menor que ell i de professió modista. Resideixen inicialment a la casa familiar de Rosa situada a la cantonada del Carrer Colón i el camí de Falset. Traslladant-se al domicili definitiu uns anys després en la Carretera d'Alacant a l'altura de l'actual nombre 12. 

Fruit de la unió amb Rosa, tingué tres fills, Juan Daniel, Carmen i Vicente Luis.

El negoci de combustibles es va mantenir fins que el servei d'aprovisionament va ser assumit per la gasolinera que actualment coneixem. Dedicant els seus esforços posteriorment a explotar un negoci de distribució i repartiment de begudes i refrescs. 

Daniel Blanquer Morató, fill de Carmen Morató Saval y de Daniel Blanquer, va nàixer el 23 de setembre de 1916 a la llar familiar del Carrer Sant Francesc. Sent la seua infància i adolescència tan protegida com la de la cosina Maria del Pilar, 19 anys després.

No coneixem detalls de jove, encara que segons la seva cosina era ben semblant i bastant presumit. Va cursar estudis bàsics no culminant el grau de batxillerat.

Mantenia una gran afinitat amb el seu oncle Miquel, amb el qual a més, va conviure durant un període de quatre anys a la casa familiar dels seus pares Carmen i Daniel quan tenia 15 anys.

No va participar en les festes de Moros i Cristians.

Va morir a casa seva el 20 de abril de 1971.







Juan Daniel Blanquer, fill major de Daniel Blanquer Morató i Rosa Berenguer, naix el 23 d'agost de 1948 a Callosa d'en Sarrià. 

Inquiet i amb gran curiositat per la mecànica, ja als quinze anys no va vacil·lar a sol·licitar, per carta a fàbrica, els plànols d'un girocóptero, sense importar que la fàbrica fóra nord-americana. Afició i geni que va exercitar sempre, dedicant més tard el seu temps al disseny d'embarcacions, diversos catamarans porten el seu talent contra vent i marea.

Va contraure matrimoni amb María del Carmen Pérez i fruit de la seua relació va nàixer dues filles, Andrea Blanquer Pérez, el 1976, i Carol Blanquer Pérez, el 1977.

De professió empleat de Banca en el BBVA, va haver d'abandonar el seu treball a causa de les seqüeles d'un fatal accident de trànsit que, encara que impossibilitara el seu caminar, mai va aconseguir vèncer el seu bon ànim.

No va participar en les festes de Moros i Cristians.

Va morir el 15 d'abril de 2013, sent enterrat en el cementeri de Callosa d'en Sarrià.

Carmen Blanquer, filla de Daniel Blanquer Morató i Rosa Berenguer, va nàixer el 30 de maig de 1950 a Callosa d'en Sarrià.

Cursa estudis d'Auxiliar d'Infermeria, treballant en l'Hospital General d'Alacant, ciutat on fixa la seua residència. 

Anys més tard, es trasllada a Callosa on exerceix la seua professió en el Centre de Salut ja establida definitivament en el poble.

Contrau matrimoni en Callosa i fruit de la relació naixen a Alacant els seus tres fills Daniel Rosique Blanquer en 1976, Jorge Rosique Blanquer en 1981 i Sergio Rosique Blanquer en 1983. 





No va participar en les festes de Moros i Cristians.

Va morir el 6 de juliol de 2013, sent enterrada en el cementeri de Callosa d'en Sarrià.


Vicente Luis Blanquer, fill menut de Daniel Blanquer Morató i Rosa Berenguer, naix el 26 de febrer de 1961 a Callosa d'en Sarrià.

Cursa estudis bàsics i treball de forma eventual en diverses empreses tant privades com a públiques. Els últims anys va exercir treballs de vigilància i cura en Els Fonts d’Algar, lloc on he pogut gaudir fugaçment de la seua companyia.

Va participar en les festes de Moros i Cristians durant els anys 70 allistat en la filá Pirates.

Va contraure matrimoni amb Remedios Pérez, naixent fruit de la relació Vicente Blanquer Pérez l'any 1985 i Joana Blanquer Pérez en 1992

Va morir el 27 d'abril de 2014, sent enterrat en el cementeri de Callosa d'en Sarrià.


Com a epíleg a aquest article es el meu desig realçar més si cap l'obra d'aquells avantpassats que juntament amb altres bones i animoses persones van iniciar i van engrandir la Festa de Moros i Cristians fins a perpetuar la seua celebració. 

Miguel Morató i Gisbert, va viure el temps suficient com per a deixar una profunda empremta en el patrimoni cultural i social de Callosa, així com en els cors dels quals ho van conèixer. Per açò, crec sincerament que la seua persona hauria d'estar representada en el poble de forma permanent, siga per la seua obra o per la transcendència de la mateixa, en forma de nom de plaça o carrer.

Servisca aquesta humil crònica biogràfica per a estimular la consciència col·lectiva i honrar a aquesta gran persona que, sense aconseguir repercussió més enllà de l'horitzó visual del poble de Callosa, va saber i va voler regalar-nos la seua intuïció i dedicació entusiasta. Herència que a dia d'avui, ens enorgulleix i per sobre de tot, ens inspira i diverteix.


Algunas cosas se hacen tan nuestras que las olvidamos
Antonio Porchia, poeta argentino





No hay comentarios:

Publicar un comentario