El primer
accident automobilístic a la Marina
A l’amic Pablo Giménez
La nit del vint-i-set de juliol de 1910, el diputat provincial Manuel Orts
Cano (Benidorm, 1872 –
Algorfa, 1924) retornava des d’Alacant cap a Benidorm. Les sessions de la
diputació s’havien interromput per vacances, i Orts decidí passar la canícula
en la seua vila La Angelita,
localitzada en la partida de la Mitja Llegua a Benidorm[1].
 |
| Accés a la finca de la Mitja Llegua per la carretera de Benidorm a l'Alfàs. Foto: Joaquín Ronda Pérez, 7-02-2013. |
Estiuejar era ja un hàbit
incorporat a l’estil de vida dels burgesos de la Marina, que passaven llargues
estones de l’any a la ciutat fent política, exercint algun càrrec
administratiu, o simplement gaudint dels atractius de la vida urbana. La ciutat
els permetia trobar-se amb burgesos d’altres àrees geogràfiques i, tots
plegats, desenvolupar activitats socials de tipus cultural, benèfic o esportiu.
El burgés combinava les
estades a la ciutat amb períodes prolongats en els seus llocs de procedència;
per esta raó, convertiren alguna de les seues possessions, dins del nucli urbà
o en disseminat, en habitatges confortables i elegants. Hi llegien, escrivien i
escoltaven música, rendien comptes amb administradors i arrendataris, es
reunien amb la seua “clientela política” o convidaven algun notable “de Madrid”
per caçar o recórrer la costa azul
espanyola, metàfora utilitzada sovint per la premsa contemporània en referència
a la Marina.
 |
| Façana de Villa Angelita. La terrassa, segons Pérez de los Cobos, fa la diferència entre la casa de camp i la de recreació; PÉREZ DE LOS COBOS GIRONÉS, Francisco, Alquerías, masías y heredades de la Comunidad Valenciana, Valencia, 2005, pp. 103. |
 |
| La biblioteca de Villa Angelita; Foto: Ibídem, p. 104 |
El vehicle utilitzat per
al desplaçament era un automòbil propietat d’Orts. Acompanyant al polític
viatjaven el seu cunyat, el capità de la guàrdia civil José de León Álvarez, i
un chauffeur, Vicente Martínez.
Segons el diari La Época, era el
militar qui conduïa el cotxe[2].
A l’altura de la Venta la Cala el cotxe es trobà amb un
carro. El conductor tocà la botzina i el carro s’apartà però, malauradament,
els viatgers es trobaren de cop amb un segon carro enmig de la carretera; per veure
d’esquivar-lo, León va girar el volant i el cotxe amb els seus passatgers caigué
baix d’un terraplé de tres metres de profunditat.
Manuel Orts isqué del
cotxe i ajudà el chauffeur. Ambdós,
coberts de sang, aconseguiren traure el capità León, que havia perdut el
coneixement. Des de la Venta, on
reberen els primers auxilis, avisaren la guàrdia civil de la Vila Joiosa, que
els portà a La Angelita.
El resultat no fou de
gravetat per als ferits, només van haver de guardar llit uns dies, però la
categoria dels personatges, i la novetat que suposava un accident
automobilístic a l’època, causà una gran repercussió mediàtica[3].
 |
| Torre de Morales (Benidorm), situat en la carretera Silla-Alacant. on aproximadament tingué lloc el accident la nit del vint-i-set de juliol de 1910. Foto: Joaquín Ronda Pérez, 29-01-2013. |
Però, qui era Manuel Orts
Cano?
Manuel Orts Cano fou un
prototip de la burgesia comarcal de principis del segle XX. Son pare, Francisco
de Paula Orts, havia estat un destacat propietari i influent polític en l’àmbit
comarcal i provincial, mentres que la mare, Ana del Carmen Cano, nascuda a San
Roque (Cádiz), suposem que degué pertànyer a una família benidormera dedicada a
l’almadrava i desplaçada per este motiu al sud peninsular.
 |
| Foto: RAMOS, Vicente, Historia parlamentaria, política y obrera de la provincia de Alicante, vol. IV., Alicante, 1992, pp. 224-225. |
Manuel es va llicenciar
en dret però es dedicà fonamentalment a la política, dins de les hosts
conservadores comarcals encapçalades per la família Orduña de Guadalest.
Alcalde de Benidorm el 1899, més tard obtingué quatre actes de diputat
provincial pel districte Pego-Cocentaina. En esta institució arribà a ser president
entre 1914 i 1916. El 1918 culminava la seua carrera política quan fou nomenat
senador per la província d’Alacant. La política d’antany no era una activitat
remunerada, és més, solia costar diners, açò no va ser cap impediment per a
Orts, amo d’un gran patrimoni a Benidorm i Finestrat[4].
Casat amb Sra. María
Antonia Sellés i Arozarena, el matrimoni li permeté convertir-se en cunyat del
prohom alacantí, Alfonso de Rojas i Pascual de Povil. D´altra banda, la seua
germana va contraure noces amb l’esmentat capità León[5].
D’aficions distingides,
Manuel Orts fou comissari, el juliol de 1911, de l’aero-club español, entitat que preparà el raid aeri València-Alacant[6]. A
més fou president de Real Sociedad de
Tiro de Pichón de Alicante[7].
No és estrany doncs que,
amb este perfil d’home mundà i esnob, el benidormer fóra el 1910 un pioner en
l’ús de l’automòbil en la nostra comarca, quan només havien transcorregut deu
anys de la promulgació del Reglamento
para el Servicio de Coches Automóviles por las Carreteras del Estado (1900) [8] i de
la matriculació del primer cotxe a Espanya[9].
Com a colofó volem recordar que la imatge d’automòbils transitant per
carrers i carreteres és un dels trets característics de la modernització dels
països occidentals als voltants del primer terç del segle XX. L’automòbil representava una
projecció de la burgesia almenys en tres aspectes: per una banda era un símbol
d’estatus, tan sols a l’abast de les classes més benestants de la societat; també
materialitzava un progrés de la tècnica que permetia amplificar la mobilitat i acurtar
distàncies; per últim, l’automòbil era un bé susceptible de ser comercialitzat i
del qual es podia obtindre bons profits econòmics.
Durant la mateixa època
la comarca de la Marina experimentà un fort creixement econòmic, impel·lit per
l’exportació de productes agrícoles als mercats europeus, que consolidà una
burgesia comarcal de comerciants i propietaris rurals. Esta elit practicà estratègies
matrimonials, estils de vida i hàbits similars als seguits pels seus homòlegs en
altres llocs d’Espanya i Europa, tot i quan s’ha de tindre en compte la
dissimilitud en els graus de desenvolupament econòmic d’estos països i regions.
[1] Esta partida es troba situada a l’est de Benidorm.
Fita al N. amb la carretera general 332, a l’est amb l’assagador de la
Barrinada, al S. amb l’antic camí Real, a l’O. amb la partida de Sanç. Aquesta
partida va ser propietat d’una mateixa família, però no se sap si primer va ser
el topònim que originà el nom de la finca o a l’inrevés. Per a Pasqual
Almiñana, l’explicació del seu nom és que la Mitja Llegua castellana,
equivalent a 10 kms., és la distància entre Benidorm i la partida; ALMIÑANA
OROZCO, Pasqual, Els topònims de Benidorm
(1321-1955), Benidorm, 2001, pp. 236-237.
[2] La Época,
29-07-1910.
[3] Entre el vint-i set i vint-i-vuit de juliol de 1910,
el succeït aparegué, al menys, en els diaris següents: ABC, El Liberal, El Pueblo, Heraldo de Alcoy, La
Correspondencia de España, La Época
i. La Vanguardia. En estes fons
hemerogràfiques hem basat el nostre relat.
[4] En la declaració de béns que justificà davant del
Senat, certificà en estos termes municipals més de nou millons de metres
quadrats, i quinze cases en el carrer Alameda de Benidorm (Archivo del Senado,
Expediente personal del Senador D. Manuel Orts y Cano, Signatura:
ES.28079.HIS-0324-05).
[5] Agraïsc a Miguel Guardiola esta informació genealògica.
[5] Agraïsc a Miguel Guardiola esta informació genealògica.
[6] Esta competició ixqué de l’aerodrom de la Malvarrosa
(València) a les cinq del matí del dia 29 de juliol de 1910, i recorregué tota
la costa llevantina fins arribar a l’aerodrom d’Alacant a les deu del matí del
mateix dia. El raid anava acompanyat d’una
caravana de cotxes i tenia el suport logístic de vaixells de l’armada
espanyola. El guanyador fou l’aviador Lasseur (La Correspondencia de España, 30 de julio de 1911).
[7] En 1912, la Reial Societat celebrà a Alacant un
campionat de tir al colomí coincidint amb una visita del rei Alfonso XIII a la
ciutat; el monarca prendé part resultant guanyador Manuel Orts, que no fallà
cap tir dels deu en què consistia el repte (La
Correspondencia de España, 16 de marzo de 1912).
[8] El reglament, entre altres capítols, inaugurava el
permís de conduir, limitava la velocitat a 28 Km/h en carretera i a 15 Km/h per
casc urbà, i obligava a la matriculació dels vehicles amb la lletra de la
província i un número correlatiu (Gaceta
de Madrid, 20-09-1900, nº 263). .
[9] Correspon a un “Clément”, propietat de Josep Sureda, de
Palma de Mallorca. http://fotosantiguasdemallorca.blogspot.com.es/2011/04/el-primer-automovil-matriculado-en.html).
No hay comentarios:
Publicar un comentario