Presentació del llibre de Miguel Guardiola, Carlistas, Republicanos y Liberales

Presentació del llibre, Carlistas, Republicanos y Liberales de Miguel Guardiola,

per Joaquín Ronda Pérez

La Nucia, 9 d'agost de 2012

Bona nit,

És per a mi un orgull estar ací en La Nucia presentant un nou llibre del meu amic Miguel Guardiola, al que agraïsc sincerament que m'haja confiat la presentació de la seua última obra, Carlistas, republicanos y liberales.

No pretenc, ni molt menys, descobrir-los als ací presents qui és el doctor Guardiola, molts de vostés el coneixen fa molt més temps que jo. El que sí que puc proporcionar-los és la meva perspectiva, la d’algú que com ell, està interessat en temes d'història comarcal.

Conec a Miguel Guardiola personalment des de fa uns cinc anys. A propòsit d'uns papers de l'historiador i cronista callosí Adolf Salvà, un dia li vaig cridar per telèfon, i quedarem en veure'ns. A partir d'esta cita iniciarem una relació molt fructífera per als dos; no només a nivell de la pura investigació, sinó també des de l'àmbit personal.

Les converses amb Miguel em van servir per fer-me més humans a un grup d'historiadors que com ell, havien aparegut en la vida pública comarcal en els anys 80. Estem parlant de Ramón Lloréns d'Altea, Miguel Signes de Tàrbena, o Bernat Capó de Benissa, els dos primers per desgràcia ja desapareguts. Els seus noms eren per a mi mítics, perquè jo ja tenia constància dels seus escrits i, en cert sentit, els considerava com uns guies. Miguel aprofitava per parlar-me de l'efervescència cultural dels anys 80, de les reunions i tertúlies freqüentades, les col·laboracions en el Diario Información i de l'ambient fraternal i d'il·lusió amb la qual s'afrontaven estos anys de nova democràcia. Tot això haig de reconèixer sempre ha provocat en mi una sana enveja.

Miguel em parlava també de la forma en què duien a terme les seues investigacions, sense ordinadors ni internet; un treball encara artesanal, molt més semblat al desenvolupat per la generació de principis de segle XX, la d'Adolf Salvà o la de l’alteà Francesc Martínez i Martínez, que a l'actual.

Tot este procediment ha canviat enormement per la revolució tecnològica. Miguel s'ha adaptat a estos canvis de forma admirable i haig de dir-los que el llibre que avui presentem està confeccionat des de sa casa, ací en La Nucia, gràcies a les enormes potencialitats que Internet ofereix. Això no li ha de restar cap mèrit a la seua tenacitat i sagacitat amb la qual s'ha mogut per la xarxa per trobar les notícies necessàries.

Però vull tornar de nou a les comparacions entre generacions, en concret a les similituds que trobe entre les persones i obres de Miguel i Adolfo Salvà, malgrat el salt cronològic de més de cinquanta anys que hi ha entre els dos. Esta comparació sé que a Miguel li farà goig perquè des dels seus inicis sempre ha sentit una especial predilecció pel treball d'Adolf Salvà, al que ha citat amb profusió en les seues obres, i del que per cert, en este nou llibre, publica alguns textos inèdits.

La primera d'estes semblances que vull citar és la de ser autodidactes és a dir, l'haver après l'ofici d'historiar sense haver acudit a cap acadèmia o facultat, simplement a força de llegir a uns altres o directament escrivint història.

Un altre tret comú és el seu objecte d'investigació; la dedicació a rescatar el passat dels seus pobles d'origen i dels seus habitadors, per posar-ho al abast dels seus conveïns d'una forma completament altruista, sense esperar tipus de remuneració honorífica o material, i és més, suportant totes les despeses, que no són poques. Encara que existix una notable diferència entre els dos, ja que Salvà tenia recursos patrimonials suficients per poder-se dedicar exclusivament a la República de les Lletres, mentres que Guardiola ho ha hagut de fer sempre en els moments lliures quan el seu treball com a metge i les obligacions familiars l'hi permetien. Miguel, arribada la jubilació, ha tingut major temps per preparar este nou llibre, però la dedicació material a la seua afició ha arribat al màxim pagant-se ell mateix l'edició del llibre que avui presentem.

Continuant amb els paral·lelismes, Salvà i Miguel demostren una curiositat extrema, que els ha portat a practicar una espècie d'història total que compren: la crònica històrica, articles de costums, biografies o estudis de cultura popular. Tots estos elements col·leccionats pulcrament, en brut, sense interpretacions, posant-los a la disposició del lector perquè este traga les seues pròpies conclusions. No vull avorrir enumerant tots els llibres de Miguel, però ací estan per corroborar les meues paraules els títols següents: La Nucía: apuntes para la historia; Del Ayer, Vidas y Estampas; La Nucía, gentes de antaño o Lírica traidicional valenciana.

Finalment, detecte una espècie d'ideologia o, millor dit, un esperit vital com a inspiració als seus treballs que jo qualifico de romàntic. Al meu entendre, Salvà i Guardiola, són dos romàntics perquè, incòmodes davant del present, es refugien en el passat, un món que idealitzen perquè entenen molt més ordenat i comprensible que el que ells viuen. Per este motiu ells volen conservar este passat viu, fixant-ho negre sobre blanc.

I és precisament el romanticisme, l'idealisme, el tema d'este nou llibre de Miguel que avui ens convoca, perquè si bé republicanisme i carlisme són dues ideologies políticament antagòniques, els personatges que transiten pel llibre són abans de res persones insatisfetes amb la situació política que viuen; encara que els carlins intenten superar esta sensació projectant-se cap al passat, és a dir, tornant a la vella monarquia absoluta; mentres que els republicans volen fer-ho mirant al futur per arribar a un món política i socialment més just.

El romàntic és un ser profundament individualista, que no vol dir ni molt menys egoista, sinó que pensa que la seua acció personal és susceptible de provocar grans canvis al seu voltant. Este llibre està ple d'individualitats; personatges d'un i d’altre costat de l'espectre ideològic, de biografies absolutament fascinants. Individus que abandonant famílies, professions i hisendes, decideixen un dia lluitar pels seus ideals fins al punt d’estar disposats a sofrir presidi, exili o perdre la vida. Les aventures de dos d'ells són tan novel·lesques que fins i tot han passat a la ficció, com són els casos del periodista Froilán Carvajal i del marí calpí Nicolau Constantini, citats per Ramón J. Sender i Benito Pérez Galdós, respectivament.

Però este llibre no és ficció; mostra la crua realitat d'una societat molt primitiva que patix la violència política de les dues faccions, en forma d’incendis, saquejos, robatoris, segrests i morts amb pacient resignació. L'Estat, incompetent per fer front a la situació políticament i de protegir als seus ciutadans, va reaccionar al seu torn amb extrema violència, i la repressió va ser una constant en la seua actuació.

El llibre partix cronològicament de la gloriosa revolució de setembre de 1868, amb una descripció molt viva de l'entrada a Callosa d'en Sarrià de la Columna Republicana, al comandament de Froilán Carvajal i de l’alteà Miguel Jorro Such. Comença el període conegut com a sexenni democràtic, el més analitzat en el llibre, encara que hi ha una coda amb l'última carlistada de 1900.

En l'elecció d'este temps històric, Miguel ha estat molt original perquè que jo sàpia només els historiadors Rosana Gutiérrez i Vicente Ramos, han tractat este període però de forma molt superficial per a la comarca. Quantes vegades, els ací presents, hem sentit parlar de Palloc o hem escoltat la seua coplilla: El capitost Palloc donà que fer a València i el pobret la va pagar entre Murla i Benixembla. Doncs bé, Miguel desentranya en un capítol este fet històric de tantes ressonàncies populars.

El sexenni democràtic és una fase de la història d'Espanya molt convulsa; el sistema polític va passar en sis anys per una regència, una nova monarquia i una república. Esta agitació, Miguel la trasllada també a l'estructura del llibre, i els alçaments republicans i carlins es van alternant cronològicament.

L'àmbit geogràfic escollit per l’autor per tractar la qüestió és una novetat en la seua obra, perquè excedix amb molt La Nucia i l'espai comarcal; són molts els territoris pels quals s’escampa la investigació: la Foia de Castalla, la Vega Baixa, Cartagena i, fins i tot, Alger són alguns d'ells, encara que el gros de l'obra succeix en el paisatge de la Marina Baixa.

Convé recordar, que estos moviments també estaven connectats amb uns altres que estaven passant en altres llocs de la península, la qual cosa demostra que la nostra comarca no era aliena a tots els avatars pels quals passava el país; en conseqüència, vull proclamar que tenim una història tan rica i variada com la d'altres llocs i que falta gent que com Miguel Guardiola es dedique a desvetllar-la.

No vull parlar més del llibre perquè la millor presentació que se li pot fer a un llibre és recomanar la seua lectura. Un autor, ja sigui un novel·lista, un poeta o un historiador, fa la seua obra perquè esta siga rebuda per un públic; bé de forma oral, com en l'acte d'esta nit Poesia al Carrer, o més comunment per escrit, per ser llegida. No crec que Miguel siga en este sentit diferent a la resta de creadors i estic segur que en la solitud del seu treball pensava en nosaltres, els seus potencials lectors.

Per sort, l'àrdua tasca empresa per Miguel durant la redacció d'este llibre, es va veure recompensada fins i tot abans que el llibre existira físicament. Miguel va rebre un petit homenatge per part de l'Acadèmia de Cultura Valenciana, amb la distinció d'acadèmic corresponent per a La Nucia, la qual cosa es va venir a sumar al seu ja antic nomenament com a cronista oficial d’este poble.

Han transcorregut ja 7 anys, si no m'equivoque, des de que Miguel va publicar el seu últim treball sobre la Unión Musical de La Nucía. Els anys passen de pressa, i les circumstàncies vitals de Miguel han sofert canvis importants; desperta en mi molta tendresa saber que el naixement d'este llibre ha coincidit amb el naixement d'un bebè, Francesc, que ha fet a Miguel auelo. Vull felicitar a Miguel publicamente per els dos natalicis i desitjar-los a tots bona nit i una feliç lectura del llibre Carlistas, republicanos y liberales.
Moltes gràcies.