Els Moros de Callosa, Algar i Micleta; per Rosa Montiel Guardiola

ELS MOROS DE CALLOSA, ALGAR I MICLETA

 

Rosa Montiel Guardiola

La conquesta de les terres valencianes per Jaume I i la posterior constitució de Regne de València encetaria una cultura, una religió i una llengua noves. Però, alhora, comportaria una convivència amb els vençuts, els musulmans, que es quedarien en el territori fins l’expulsió definitiva del 1609.

La curiositat per conèixer qui foren aquests musulmans, quants n’eren i com vivien, ens du a l’estudi recent de documents que ens aporten informació interessant.

Entre els fons documentals de l’Arxiu de la Batlia General de València, conservats a l’Arxiu Històric General del Regne, hi ha uns quaderns que contenen la col·lecta del dret del morabatí[1]de diferents comarques habitades pels moros (o sarraïns). Aquest era un tribut que els musulmans d’aquestes terres havien de pagar com a impost als cristians. Concretament, els manuscrits conservats referits a la nostra comarca són el Llibre de la scripció del morabatí de les moreries de les montanyes deçà Coll de Rates del any de la natiuitat domini Millmo. CCCXC primo, i un altre amb el títol Libre de la collecta del Morabatí de les montanyes dellà Coll de Rates, del any MCCCC nou[2]. Aquest darrer fet malbé pels corcons, es troba incomplet, sols es conserven 47 fulls, però hi conté una llista dels sarraïns que habitaven la Vall de Guadalest i altres pobles de la rodalia en l’any 1409. Aquest llibre es troba relligat en un pergamí de l’any 1352, escrit en vulgar (català), i referit a la comarca; es pensa que el 1409 el batle de Callosa d’en Sarrià, en haver de formar aquest quadern per tal de fer la llista dels que havien de pagar el morabatí, féu relligar-la en aquell vell pergamí que potser va trobar a les seues arques i degué considerar inútil.

L’estudi és interessant perquè ens pot aportar informació diversa: sobre el nom de les persones que en aquell moment vivien ací, sobre la manera com transcrivien els noms àrabs al segle XV, per a l’estudi de les grafies dels noms de lloc, per conèixer millor la història de molts d’aquests pobles i per descobrir la demografia i el règim econòmic de les comarques.

En el nostre cas concret, en el Llibre de la Col·lecta del batle de Callosa apareixen més de trenta noms de lloc. Els sarraïns vivien als ravals de les viles, a les moreries o les alqueries. Els sarraïns de Callosa vivien al raval (avui persisteix el nom de carrer Raval). Els de la major part de les muntanyes vivien en alqueries (petites poblacions rurals, formades per cases, estables, magatzems...). La major part d’aquestes alqueries no han arribat a ser municipis i les coneixem com a partides dels termes dels pobles. L’any 1409, el rei Martí l’Humà ordenà al batle general de València que no deixara viure dins el recinte de la moreria cap cristià. Per tant, podem deduir que en aquests llocs (raval, moreria o alqueria) sols  vivien els sarraïns. Entre els noms citats consta Algar i Micleta com a alqueries, i Callosa com a raval. El Llibre de la Col·lecta esmenta Callosa, sense cap determinatiu; l’altra Callosa (Callosa de Segura) figurà sempre amb el nom de Callosa d’Oriola en altres documents de l’època. El nom de Callosa d’en Sarrià no es troba documentat fins al 1527. Així doncs, al segle XV, els moros vivien al raval de la vila, Callosa, que era el cap de la comarca de la Marina, residència del batle que féu el document. Callosa avui és municipi, i Algar i Micleta, antigues alqueries dels moros, són partides del terme de Callosa.

La Vall de Guadalest (hi apareix en el llibre Godalest) comprenia les següents alqueries o viles: Beniçicli, Ondarella, Ondara, Benimantell, Beniardà, Benimuça, Beniacim, Benihalet, Benifato, Atzeneta, Beniqueyç, Maurar, Benifarfell, Pila, Beninatjar, Benicudema, Relleu, Finestrat, Cotes i Almaçorof. Segons el manuscrit citat, era “batle de Godalest en Ponz Ciller”, l’any 1351.

Finestrat hi apareix com a raval. I molt pròxim a ell s’hi trobava un altre raval, Cotes, que cal identificar amb el despoblat Cota (avui perdura el pontet de Coteta). Ara bé, moltes de les alqueries de la Vall de Guadalest han passat avui a ser municipis.

En la Vall de Confrides hi havia tres alqueries: l’Alfofra, la de Florent i la de l’Abdet. El 1403, Martí I ordenava al duc de Gandia la destrucció de la mesquita d’Atzeneta, en el terme de Confrides, centre de pelegrinatge dels moros valencians des de temps antic, on es reverenciava la tomba d’un santó.

 Pel que fa al nombre aproximat de sarraïns que poblava les muntanyes passava del miler. En el cas concret nostre, el nombre de persones que hi pagava:

Raval de Callosa:         101 hòmens,  28 dones

L’Alqueria de Micleta:   39 hòmens,    5 dones

Algar:                             48 hòmens,    4 dones

Pel que fa a la llista de noms dels sarraïns valencians cal dir que és interessant perquè ens aporta característiques que ens recorden la manera com nosaltres ho fem ara:

-                      Ús de diminutius: Mahomat Alfaquinet; Axmet Tauanet, Çaat Combaret.

-                      Ús de determinatius que denoten condicions físiques, oficis, treballs i altres semblants: Yaex lo Curt, Yahie el barber, Abadal·la fill de fuster.

-                      Noms de cognoms que ens en recorden alguns dels nostres actuals: Hamet Ferriz, Yahie i Abrahim Ramonfolch, Mahomat Pocullull.

-                      Ús de la desinència –í per a designar els determinatius d’origen o procedència: Abrahim i Hucey Almoçorofí, que vivien a Algar; Çaat Fenestratí, de Finestrat, que vivien a la Nucia (al text, la Nocia, o la Noçia de Polop).

-                      Ús de determinatius de parentiu: Nuzey, muller de Yaex lo Curt; Fatima, filla de Hamet Xomorro.

Tot seguit, facilite la llista dels sarraïns que apareixen al Llibre de col·lecta dels morabatins, impost que els moros de Callosa, Algar i Micleta van haver de pagar al Batle de Callosa. El llibre comença el dia 6 de març de 1409. Al costat, i en números romans, consten els sous que paguen.

 CALLOSA. EL RAVAL.

1.         Çaat Zorzo, paga vij. ss.

2.         Yahie Moçoab, paga vij. ss.

3.         ... bbia.

4.         ... labbo, pobil, paga vij. ss.

5.         Nuzey, muller de Yaex lo Curt, nixil [per «nichil»].

6.         ... ona, filla del dit Aytix, pobila.

7.         Yaço... Moçoab, paga vij. ss.

S.        Ali A ... t, a pagat a Altea.

9.         Çaat Pexenni.

10.       Ali Alfaqui, paga vij. ss.

11.       Mahomat Abbach, pobil.

12.       Erina, filla de Yaex Çabbach, pobila.

13.       Çaat Alcalha, paga vij. ss.

14.       Hamet Almacri, major.

15.       Hamet Almacri, menor.

16.       Fotaym, muller de Yahie el barber, paga vij. ss.

17.       Ali Alguden.

18.       Yuçaf Morem.

19.       Yahie Ayet, paga vij. ss.

20.       Çaat Affen.

21.       ... Ramadan, paga vii. ss.

22.       Çaat Martob.

23.       ... Abuayax, paga vii. ss.

24.       Mahomat Ayet, paga vii. ss.

25.       Yahie Çabbach, paga vii. ss.

26.       Mone, muller quondam de Çaat Xeeb, paga vii. ss.

27.       Ali Almuzeyn, Paga vij. ss.

28.       Fatona, muller quondam de Mahomat Abarrech, paga vii. ss.

29.       ... Abarrech, pobil.

30.       ... Abarrehech.

31.       ... Abarrehech. Aquests tres pobills, ab dos que y a en la seguent plana, paguen un morabatí.

32.       Abrafim Abarrehech, pobil.

33.       Mahomat Abarrehech, pobil. Aquests v. pobils paguen tots hun morabetí.

34.       Axona, muller quondam de Çalc. No a bens com mostrás n’agues feta donació a sos fills.

35.       Hazmet Ambexi, paga vij. ss.

36.       Ali Huarani, paga vij. ss.

37.       Axer Abenhamenusa, paga vij. ss.

38.       Abrahim Çale (?), paga vij. ss.

39.       Yahie Çale, paga vij. ss.

40.       Yucaf Alquerrem.

41.       Fatona, filla de Çaat...

42.       Haçen Abenxebel, paga vij. sous.

43.       Fatima, filla de Hucey Abenxebel, pobila.

41.       ... fill de Huçey Abenxebel, pobil (f. iij.).

45.       Mahomat Abenjeylut, paga vii. ss.

46.       Mahomat Alfaquinet, no a bens.

47.       Mahomat Xoxay, paga vij. ss.

48.       Ali Abenjat, paga vij. ss.

49.       ... ...

50.       La filla de Ali Alfaqui no a bens.

51.       Mahomat Ambaxir, paga vij. sous.

52.       ... Ganya, paga vij. ss.

53.       ... ..., paga vij. ss.

54.       ... Camet, paga vii. ss.

55.       Mahomat Abenhebel, paga vij. ss.

56.       Zohra, muller quondam de Caçim.

57.       Çaat Cacim, paga vij. ss.

58.       Erina, filla de Caçim Aben...

59.       Mahomat Caçim, fill del dit Çaat Caçim paga vij. ss. Aquests dos pobils paguen un morabetí.

60.       Hamet Xomorro, paga vij. ss.

61.       Hamet Abenjat, paga vij. ss.

62.       Fatima, filla de Hamet Xomorro.

63.       La filla de Xahuya, pobila, no a bens.

64.       Ayet Buquequer, paga vij. sous.

65.       Azmet Buquequer, paga vij. sous.

66.       Erina, filla de Çaat.

67.       Maymó Rage, paga vij. s.

68.       Çaat Yazet, paga vii. ss.

69.       ... Ganya (f. iiij.).

70.       Mahomat Arracaç, paga vij. sous.

71.       Mahomat Albayar, paga vij. sous.

72.       Yahie Xabeb, paga vij. ss.

73.       Çaat Atnatjar, paga vij. ss.

74.       Çaat Ambaxir, paga vij. ss.

75.       Mahomat Xoayb, paga vij. sous.

76.       Mahomat Zintar.

77.       Mahomat Moznit, paga vij. sous.

78.       Mahomat Atnatjar, paga vij. sous.

79.       ... Ayet.          

80.       Hamet Ayet, paga vij. ss.      

81.       Çaat Abengalip, paga vii. ss.

82.       Çaat Ayet, fill de Hamet Ayet.          

83.       Çaat Çabba.  

84.       Hamet Ambuney.      

85.       Mahomat, fill de Çaat Ceyeli, pobil. 

86.       Azmet Mahmut, paga vij. ss.

87.       Haçen Abenxebel.    

88.       Huseyz, muller quondam de Mahoma.        

89.       Abdalla Xadit, pobil.   

90.       La filla de Xadit, pobila. Aquests dos paguen un morabetí. 

91.       Ali Xadit, paga vij. ss.

92.       Culçuma, muller quondam de Hucey Ganya. (f. v.)           

93.       Fatima, filla de la dita Culçuma, pobila.       

94.       Hamet Buxux.           

95.       ... Ayet.          

96.       ... Tagari, paga vij. ss.           

97.       Mahomat Abenjat, paga vij. sous.

98.       ..., fill de Mahomat Abenjat.

99.       ..., fill de Hamet Humey, pobil.

100.     ..., filla del dit Hamet Humey.

101.     ..., filla del dit Hamet Humey, pobila.

102.     Azmet Abengalip.

103.     Mahomat...

104.     Abrahim Tagari.

105.     Axona, muller quondam de Gemet Mo...

106.     Fatima, filla del dit Gemet.

107.     Huzeyç, filla del dit Gemet.

108.          Çaat Ayet no a bens.

109.          Nuça,muller quondam de Ayex Ahmet.

110.                 Mahomat Alquerrem.

111.     Yaye, muller quondam de Hamet, no a bens per ço com feu donació de sos bens a sos fills.

112.     Hamet Alquerrem.

113.     Ali Xer..., paga vij. ss.

114.     Yahie Abenmah...     

115.     ... Nubex, paga vij. ss. (f. vj.)

116.     Mahomat Ganim.

117.     Çaat Ganim.

118.     Abdalla Ganim.

119.     ... Ganim.

120.     Yahie Ganim.

121.     ... Ganim.

122.     Mahomat Ganim.

123.     ... Ganim.

124.     La filla de Mahomat Ganim. [Aquests viij pobils] no an bens.

125.     Çaat Ça... xil, está a Orba.

126.     Abrafim Harrubi.

127.     Axer Camet.

128.     Çaat Paypriç, paga vij. ss.

129.     Hamet Abudi.

L’ALQUERIA DE MICLETA.

1.         Çaat Abenzihir (f. vij.)

2.         Abrafim...

3.         Hatap, moçop de Çaat Abenzihir.

4.         Azmet Abramer.        

5.         ... muller quondam de Çaat Martob, paga vij. ss.

6.         Mahomat Martob, no a bens.

7.         ... ... yo, paga vij. ss.

8.         Mahomat Xalumbe, paga vij. sous.

9.         Çayt Nuaye, paga vij. ss.      

10.       Taher Almerini, paga vij. ss.

11.       Çilim Alcombeo, paga vij. ss.

12.       Zohrona, muller de Çaat Aboquep, no a bens.

13.       Genie Rege, paga vij. ss.

14.       Çilim Genil, paga vij. ss.

15.       Çilim Abentejan.

16.       Abdalla Almacri, paga vij. ss.

17.       Mahomat Abenaziza, paga vii. ss.

18.       Abrafim Abohamiz, paga vii. ss.

19.       Ali Abenaziza, paga vij. ss.

20.       Hamet Abenaziza no a bens (f. viij.).

21.       Çaat Almerini, paga vii. ss.

22.       Çoltana, muller quondam de Ayex Nuno, paga vij. ss.

23.       Mahomat Nuno.

24.       Yahie Nuno, no a bens.

25.       Azmet Nuno.

26.       Azmet Tauanet, paga vj. ss. resta j. s.

27.       ... Xaxo.

28.       Mahomat Abeyaex, paga vij. sous.

29.       ... Abeyaex, paga vij. ss.

30.       Axa, muller quondam de Hamet Abeyaex, paga vij. ss.

31.       Azmet Çumbel, paga vij. ss.

32.       Azmet Alhuix, paga vij. ss.

33.       Yahie Alhuix, paga vij. ss.

34.       Cilim Almerini, paga vij. ss.

35.       Çuteyt, muller quondam de Homuda, paga vij. ss.

36.       Yahie Ramonfolch.

37.       Abrahim Ramonfolch, paga vij. ss.

38.       Yahie Aben..., paga vij. ss.

39.       Ali Alzel sta a Sagra.

40.       Azmet Axer, paga vij. ss.

41.       ..., muller quondam de Yahie Abennoahim, paga vij. ss. (f. ix.).

42.       Abdalla Almerini, paga vij. sous.

43.       Azmet Alelxi, fill de Çaat Alelxi, pobil, paga vij. ss.

44.       Mahomat Xeti, paga vij. ss.

L’alqueria d’algar

1.         Hamet Alarabi. (f. xiiij. v.)

2.         Abrahim Abenllup.

3.         Mahomat Gebbeç, paga vij. ss.

4.         Maymo Almacri, paga vij. ss.

5.         Cilim Abenali, paga vij. ss.

6.         Abrahim Almoçorofi, paga vij. ss.

6.         Abrahim Almoçorofi, paga vii. sous.

7.         Huçey Almoçorofi, paga vij. ss.

8.         Mahomat Abencacim, paga vij. ss.

9.         Genie Abencacim, no a bens.

10.       Cilim Hedar, paga vij. ss.

11.       Ayet ..., paga vij. ss.

12.       Çaat Abencacim, paga vij. ss. (f. xv.)

13.       Ali Abenjafar, no a bens.

14.       Çuleyman Abenjat, no a bens.

15.       Genie Abenjat, paga vij. ss.

16.       Ali Alhedar.

17.       Çaat Almauri, paga vij. ss.

18.       Mahomat Atnatjar, paga vij. sous.

19.       Mahomat Alhaddet.

20.       Yahie Aboamar, paga vij. ss.

21.       Alfaqui Algazel, paga vij. ss.

22.       Çaat Algazel, paga vii. ss.

23.       Ali Abenxebel, paga vij. ss.

24.       Azmet Abenali, paga vij. ss.

25.       Hamet Çabba.

26.       Çoltana, muller quondam de Mahomat Almauri, paga vij. ss.

27.       Yuçaf Almauri, paga vij. ss.

28.       Hamet Albizay Alactar (sic), paga vij. ss.

29.       Haye, muller quondam de Jafar Albizay.

30.       Hamet Albizay, paga vij. ss.

31.       Mahomat Albizay Albisquerti, paga vij. ss.

32.       Nugey, filla de Jafar Albizay. Aquestes dos pobiles no an bens.

33.       Hadia, filla de Jafar Albizay.

34.       Çeyt Albizay, pobil, no a bens.

35.       Cilim Albizay, paga vij. ss.

36.       Hamet Albizay, fill de Gafier Albesay, paga vij. ss. (f. xvj.)

37.       Mahomat Albezay Zacaria, no a bens.

38.       Abrahim Albizay.

39.       Çaat Abencacim, paga vij. ss.

40.       Mahomat Albizay Xaer.

41.       Yahie Albizay, fill de Gafier Albesay, paga vij. ss.

42.       Hamet Abencaçim, paga vij. sous.

43.       Mahomat Alcahuy, no a bens.

44.       Ayet Alcaala, paga vij. ss.

45.       Hamet Albezay, ja scrit damunt lo primer de la present plana.

46.       Yahie Albizay.

47.       Ali Almauri.

48.       Azmet Almauri, pobil.

49.       Çabe Almauri, pobil. Aquests dos pobils no an bens.

50.       Yafar Almauri.

51.       Yahie Almauri.

52.       Yaex Almauri.

 Segons el model musulmà, la forma més habitual per designar els noms consta del prenom de la persona seguit de la genealogia, és a dir, el nom del pare o patronímic, units per la partícula  ibn (els notaris cristians solen escriure ben, beni, banu, i en aquest cas precedit de a) o la partícula col·loquial walad (adaptada com huarat, hualad, hurad...). Els documents cristians n’escriuen una aproximació fonètica: Mahomet Beniamet Benialí. Un segon element d’aquest sistema és la Kunya, que indica el parentesc patern. Abu (pare de): Abu Bakr.  Hi pot aparèixer un altre terme referit a les qualitats de la persona: al-Tuyibí, o bé indicatiu de la procedència: al-Xativí. També podia donar-se un malnom (laqab) que pot correspondre tant a aspectes físics o morals, com a la professió:  al-Barram (el calderer), al-Harrat (llaurador).

Respecte a la diferència numèrica d’habitants musulmans a Callosa front als cristians era considerable. El nombre de cases aproximades que hi havia a Callosa es troba documentat a partir del segle XV. El 1486 hi havia 40 cases de cristians i més de 90 de moros. Aleshores, pertanyia al primer duc de Gandia, Alfons el Vell[3]. El 1527, Algar constava de 30 cases, i Callosa havia patit una despoblació a causa de la guerra de les Germanies, ja que sols comptava amb 50 cases entre cristians i nou convertits.[4]

L’emperador Carles I promulgava un edicte amb data del 13 de setembre de 1525 en el qual prohibia la residència als regnes de la seua corona de cap persona que tingués una fe diferent de la catòlica, excepte els esclaus. Molts dels afectats es reuniren a Bèrnia per rebel·lar-se, ja que no volien ser batejats. Un document del maig de 1526 fa referència a la gent que voluntàriament volguera passar a Àfrica i diu que es recolliren dels llocs de Callosa, Xaló i la Vall de Seta passades 3000 persones[5].

El 1581 hi hagué una fugida cap a les costes de la Barbaria d'una quarantena de moriscos procedents de Polop i Callosa[6]. L’animadversió popular contra ells venia incrementant-se des del segle XIV, a més de per motius religiosos, fou perquè els culpaven de la col·laboració amb els pirates barbarescs que atacaven els pobles de la costa contínuament.

L’any 1586, Na Lluïsa Bou, senyora de Callosa, envia una representació a Felip II on explica que el governador d’Alger, Asan-Bajà, havia desembarcat al racó de l’Albir amb 1.800 hòmens, havia pujat a Callosa i s’havia emportat tots els moriscos del poble, a més dels de Micleta i Algar. Com a conseqüència, demanava autorització al rei per repoblar i fortificar el lloc.

Entre 1587 i 1589, hi havia 63 cases de cristians vells i 12 de nous[7]. A principis del segle XVII Micleta i Algar estan ja despoblats i les cases abandonades sumen 90. Uns anys abans, el 1562, Felip II havia ordenat la construcció del Fort de Bèrnia, amb la finalitat, d'una banda, de prevenir les revoltes dels moriscos, i d'altra, la defensa de la costa contra els sobtats atacs dels pirates barbarescos.

Els jaciments arqueològics trobats a Callosa i que corresponen en aquest període, són, pel que respecta a Algar, al Tossal de Sacos (Estret de Bolulla) i als Corrals de Marcos, a la Torreta, prop d’un aparcament. A Callosa, s’han trobat al Tossal meridional de l’Almèdia[8].

Per concloure, cal remarcar que gràcies a aquest tipus de documents conservats, avui podem saber el nom concret d’alguns musulmans que treballaren i visqueren en la terra que ara considerem nostra. No són simplement els moros, com a terme general que els comprén a tots de manera anònima, sinó són persones concretes que treballaren les terres, pagaren els impostos, i els seus descendents foren obligats a batejar-se i, finalment, hagueren de marxar.                                              

                                             

Bibliografia:

BATLLORI  M., BALENGUER E. i altres, 1989, Història del País Valencià II, Edicions 62.

COROMINES, J., 1995, Onomasticon Cataloniae III, Curial Edicions Catalanes, Barcelona.

GUINOT RODRÍGUEZ, Enric, 1.999, Els fundadors del Regne de València I. Edicions 3 i 4, pàgs. 116-120.

LÓPEZ MIRA, J.A. “El patrimoni cultural de Callosa d’en Sarrià”, Revista de festes de Callosa, 1997, pàg. 98.

MAS FORNER, J., MAS MARTÍ, J., NOGUERA MENGUAL, J, 2009, La senda de l’èxode. Els moriscs de la Marina Alta i la seua empremta després de 1609, MACMA.

MATEU I LLOPIS, F., 1998“Nòmina dels sarraïns de les muntanyes del coll de Rates, del Regne de València en l’any 1409 segons el Llibre de la col·lecta del morabatí del batlle de Callosa”, Miscel·lània Fabra, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, pàgs. 206-241.

SALVÀ BALLESTER, Adolf, 1960, La villa de Callosa de Ensariá, Instituto de Estudios Alicantinos, Diputació Provincial d’Alacant.

---

[1] Morabatí: significa: a) moneda: la moneda d’or, dinar, dels almoràvits; moneda de València-Mallorca,  fixada per Jaume I, l’any 1247, en 6 sous de reals de València.  b) Dret. Un dels més antics que pagaven els regnícoles de València, corresponent a la confirmació de la moneda creada per Jaume I el 1247, els quals, el 1266, s’obligaren al pagament d’1 morabatí per cada habitador que tingués béns per valor de 15 morabatins o més, de set en set anys, impost anomenat, en altres regnes, del “monedatge” o pagament fet al rei per tal de conservar la moneda pròpia inalterable

[2] MATEU I LLOPIS, F., 1998“Nòmina dels sarraïns de les muntanyes del coll de Rates, del Regne de València en l’any 1409 segons el Llibre de la col·lecta del morabatí del batlle de Callosa”, Miscel·lània Fabra, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, pàgs. 206-241.

[3] A. SALVÀ BALLESTER, La villa de Callosa de Ensarrià, 1960, pàg. 53.

[4] A. SALVÀ BALLESTER, La villa de Callosa de Ensarrià, 1960, pàg. 83.

[5] MAS FORNER, J., MAS MARTÍ, J., NOGUERA MENGUAL, J, 2009, La senda de l’èxode. Els moriscs de la Marina Alta i la seua empremta després de 1609, MACMA, pàg. 30.

[6] A. SALVÀ BALLESTER, La villa de Callosa de Ensarrià, 1960, pàg. 92, 93.

[7] A. SALVÀ BALLESTER, La villa de Callosa de Ensarrià, 1960, pàg. 106.

[8] Carta arqueològica municipal elaborada per Daniel Robey.