El pailebot Pura Beneyto d'Altea; per Joaquín Ronda Pérez

EL PAILEBOT "PURA BENEYTO" D'ALTEA

Joaquín Ronda Pérez
 http://orcid.org/0000-0002-4230-4075

“Tot el país era com immers en una vaga llunyana música d’orgue de església, produïda per l’embat de la mar” (Josep Pla)

El dimarts 16 de juliol de 1918, el dia de la festivitat de la Mare de Déu del Carme, patrona de tot allò que té a veure amb el món marítim, ocorria a Altea un esdeveniment extraordinari: el bateig d’un pailebot propietat de l’alteà Pedro Juan Beneyto Rostoll. El vaixell rebia el nom de l’única filla del matrimoni de l’armador i Dolores Ronda Fuster: el “Pura Beneyto”.
L’acte, segons la crònica periodística[1], va coincidir amb la primera comunió de Gaspar, el segon fill del matrimoni. Després de la solemne missa, celebrada amb l’acompanyament musical de la capella de la “Filarmónica Alteanense” en l’església de baix, va tindre lloc el bateig del vaixell pel rector de la parròquia, José Serra Pérez. Foren padrins del vaixell el metge Gregorio Gozálbez Oncina i la senyora Ana María Martínez. Hi assistí una nombrosa representació de públic alteà i comarcal, els quals, una vegada conclòs el ritual, van ser convidats a gelats, pastissos, cigars, begudes i, per descomptat, champagne, mentre la música de l’orquestra tocava a casa dels Beneyto.

Segons la descripció periodística, el "Pura Beneyto" portava al mascaró de proa una reproducció en fusta de l'escut d'Altea.
(Font fotografia: LLORENS BARBER, Ramón, Diccionario de Altea y sus cosas, Altea, 1983).

La varada del “Pura Beneyto” estava prevista per al 7 d’agost, però una forta tempesta va obligar a suspendre l’acte: un fet premonitori que presagiava el funest desenllaç del vaixell. A l’acabament, el vaixell va entrar a la mar per primera vegada el 15 d’agost[2].

Volem recordar-li, al lector, qui era l’armador. L’I·lustríssim Senyor Pedro Juan Beneyto Rostoll, com era anomenat a la premsa i en la representació institucional[3], va nàixer a Altea el 1875, fill gran del comerciant-banquer Juan Beneyto Beneyto i de la senyora Josefa Rostoll Beneyto.

Pedro Juan Beneyto Rostoll (Altea, 1875 - Huelva, 1940)
(Font fotografia: LLORENS BARBER, Ramón, Diccionario de Altea y sus cosas, Altea, 1983).

Mentre que els seus germans, José i Juan, estudiaren dret, es casaren i visqueren fora del poble, Pedro Juan va dedicar-se als negocis juntament amb son pare, i va establir-se amb la seua muller, la polopina Dolores Ronda Fuster, a Altea, on van tindre set fills: Juan, Gaspar, Pedro, José, José Jaime, Jaime i Pura Beneyto Ronda.

El nostre alteà tenia també una vessant política en l’àmbit municipal; com a president del partit conservador d’Altea, havia sigut alcalde de la localitat durant tres legislatures: 1899-1902, 1907-1909 i 1914-1915[4]. Tota esta carrera política era un esglaó més de la victòria, esdevinguda anys endarrere, de la família Beneyto sobre els Orduña pel control del partit conservador a la Marina, i de la consegüent implantació d’una xarxa política que arribava fins a Madrid, on José Jorro Miranda, cunyat de Pedro Juan, ocupava un escó en el Congrés dels Diputats pel districte de la Vila des de l’any 1903.

El 1912 va morir el patriarca: aleshores, els germans i germanes Beneyto Rostoll heretaren propietats rústiques i urbanes per tota la comarca. No obstant això, només el fill major va continuar amb l’establiment comercial del carrer la Mar, des del qual s’organitzava un cabalós tràfec de collites agrícoles, pansa, vins, farines o adobs per al conreu. El 1914, quan esclatà la Primera Guerra Mundial, Pedro Juan estava al comandament del negoci.

El conflicte bèl·lic va tindre per a tota Espanya, país neutral, uns efectes molt profitosos per a l’economia, llavors començà una conjuntura alcista a l’empara  de la qual es van constituir moltes empreses industrials i comercials.

Un dels sectors més afavorits pel cicle positiu va ser el navilier[5]; per tant, és versemblant pensar, que este rerefons eufòric encoratjara Pedro Juan cap a un negoci de tanta envergadura com era la construcció de un pailebot que suposava una inversió de vora 40.000 ptes.[6]. A més, el “Pura Beneyto” no enllestia l’empresa de Pedro Juan, tan sols era el projecte inaugural d’unes noves drassanes, instal·lades a la platja, tocant l’estació del tren[7].

Però, què és un pailebot?; com era més concretament el “Pura Beneyto”?

El mot pailebot o pailebote és un anglicisme que prové del sintagma, pilot’s boat, bot del pilot[8], un tipus de vaixell que s’utilitzava a Anglaterra en la navegació per ports, canals o rius; navegacions d’alta perillositat on hi havia que maniobrar ràpidament, molt similar d’altra banda a la navegació de cabotatge per la Mediterrània.

El Pailebot "Pascual Flores" de Torrevieja
(Font: http://www.pescatorrevieja.com/historia/Barcos/veleros.htm).

La raó principal de la versatilitat del pailebot, al capdavall una mena de goleta, és que permet treballar des de la mateixa coberta (comptat i debatut, el mariner no ha d’enfilar-se als pals per a hissar o llevar veles). D’altra banda, el pailebot, a diferència de la goleta, té un màstil de proa més curt, el qual s’anomena trinquet, que els fa més ràpids i maniobrables. També el seu disseny accentua estos avantatges: són vaixells molt plans, lleugers i estilitzats, però amb bastant capacitat de càrrega.

El pailebot "Pascual Flores" (actual "Santa Eulàlia"), construït alhora que el "Pura Beneyto"pel calafat A. Marí “el Temporal” a Torrevieja, va estar en actiu huitanta anys.  L'any 2002, la Fabrica Nacional de Moneda y Timbre, va emetre un segell amb la imatge del Santa Eulàlia. 

La crònica periodística descriu el “Pura Beneyto” com un vaixell d’estil americà de tres pals, encara que estava previst afegir-hi un motor auxiliar, amb una bodega de nou-cents noranta metres cúbics (equivalent a tres-centes cinquanta tones). El mestre d’aixa del pailebot va ser José López Viver.

Les mesures eren: la quilla, 26,8 m.; la mànega, 7.67 m.; el puntal, 3,65 m. i l’ eslora sobrecoberta, 29,8 m.

El “Pura Beneyto” disposava d’una cambra que consistia en un passadís, quarto de derrota[9], tres cabines[10] i un ranxo amb sis lliteres. Com annexos tenia una cuina, un excusat i un rebost. Tot plegat facilitava la navegació i la vida a bord dels nous membres de la tripulació i del capità: l’alteà Vicente Vallés Serra[11].

No tenim constància documental que el “Pura Beneyto” isquera d’una ruta que anava des de Faro (localitat de l’Algarve portugués) fins a Palamós amb productes agrícoles, encara que un pailebot podia perfectament navegar fins a Amèrica.

Anunci del Diario de Almería, 12-10-1918.

Malauradament l’aventura comercial del pailebot alteà va durar molt poc temps. Al començament del gener de 1919, un fort temporal de vents i pluges persistents va esclatar per tot el litoral mediterrani i causà nombrosos enfonsaments: “el Piedad”, “el Apolonia”, “el Mariejas”, “el María de la Concepción”, entre altres naus, van acabar en l’abís marí.

El 7 de gener de 1919, el Diario de Alicante donava compte del naufragi del “Pura Beneyto” enfront de Puente Mayorga (San Roque, Cádiz). No obstant això, tota la tripulació s’havia salvat i foren ells mateixos els que telegrafiaren la notícia del tràgic destí del pailebot alteà.

Com a cloenda de la història del “Pura Beneyto”, volem emmarcar el que va significar la construcció d’este pailebot, i de les drassanes que el van manufacturar, dins d’un procés més ample de modernització de la comarca de la Marina, no tan sols pel que fa a l’economia, sinó també socialment. Encara que a un ritme molt lent alguna cosa es bellugava a la comarca en el primer terç del segle XX.

---

[1] La Provincia, Diario Político de la Mañana, 19 de Julio de 1918

[2] La Provincia, Diario Político de la Mañana, 7 de Agosto de 1918 i 9 de agosto de 1918. Las Provincias: diario de Valencia, 16-08-1918.

[3] Pedro Juan Beneyto rebia l’apel·latiu de Ilustrísimo Señor per haver sigut guardonat l’any 1914 amb el títol de Comendador de número del Mérito Agrícola (Gaceta de Madrid, nº 14, 14-01-1915). L’article cinquè del Reglamento de la Orden civil del Mérito Agrícola establia que, a més del tractament d’il·lustríssima, el Comendador tenia els mateixos honors que un Cap Superior de l’Administració (Gaceta de Madrid, 10-02-1906, nº 41).

[4] Anys a venir, fou nomenat president de la Diputació d’Alacant, màxima fita de la seua carrera política des del 1921 al 1923.

[5] La construcció naviliera a Espanya augmenta des de les 5.116 tones construïdes el 1913, fins a les 122.285 tones del 1919. SOLER MARCO, Vicent, Guerra i expansió industrial: País Valencià (1914-1923), València, 1984, p. 78. Hom pot veure esta monografia per a conéixer l’impacte de la guerra mundial en tots els sectors de l’economia valenciana.

[6] Per les concomitàncies, volem afegir un altre cas succeït extret del excel·lent blog de història marítima, http://www.pescatorrevieja.com/historia/Barcos/veleros.htm. El 1918 van ser construïts, en una drassana de la platja de Torrevieja, els pailebots “Carmen Flores” i el “Pascual Flores”, dos encàrrecs de l’armador Pascual Flores batejats també amb els noms dels seus fills. Del preu de cost del “Pascual Flores” és d’on hem tret la xifra que fiquem com a possible inversió en el “Pura Beneyto”. Per als curiosos, el “Carmen Flores”, després de 80 anys de navegació, fou adquirit i reconstruït pel Museu Marítim de Barcelona, on es pot visitar i fer-hi una excursió (vid. http://www.mmb.cat/).

[7] La ubicació de les drassanes demostra, seguint a l’historiador Juanvi Martín Devesa, les sinergies que el desenvolupament del trenet va implicar a Altea (MARTÍN DEVESA, Juan Vicente, “El Trenet que va canviar la Marina”, Xarrada dins dels Actes commemoratius del centenari del Trenet de la Marina (1914-2014), 12-12-2014); però també pot ser simptomàtic del fet que les expectatives alçades pel transport ferroviari, no havien acabat amb la tradició del transport marítim de mercaderies a Altea i dels guanys que este tràfec comportava en eixa època. 

[8] Els pilots eren els pràctics encarregats d’ubicar els vaixells  al lloc adient quan arribaven a port.

[9] Àrea on estaven els portolans i instruments per al càlcul de la derrota o trajectòria del vaixell.

[10] Dos de les cabines tenien una escotilla d’accés a l’interior de la nau.

[11] Las Provincias: diario de Valencia, 16-08-1918.