Cargadero. (Puer. Min. Ferr. etc) Sitio destinado a la carga de mercancías y cosas que se transportan en puertos, aduanas, estaciones, minas, etc.
Clairac y Saenz, P. (1877-1908). Diccionario de Ingenieria y Arquitectura
El carregador de mineral de l’Albir
Joaquín Ronda Pérez y María Francia Galiana Botella
(http://orcid.org/0000-0002-4230-4075) (http://orcid.org/0000-0003-2998-7120)
Para la versión en castellano de este artículo pinche aquí
En el Parc Natural de la Serra
Gelada, en terme de l’Alfàs del Pi (Alacant) i partida del Racó de
l’Albir, destaquen en el paisatge les restes arqueològiques d’unes mines
d’ocre que van ser explotades des de mitjan del segle XIX fins a principis del
XX. Qualsevol persona que passege pel camí que puja al far de l’Albir pot
contemplar-les, fins i tot arribar-hi per una senda senyalitzada (https://www.senderosazules.org/sendero-azul-cami-vell-del-far-lalfas-del-pi).
A la província d’Alacant existien altres extraccions d’ocre a Busot, Mutxamel i Sant Vicent contemporànies a la de l’Albir (AEPECT, 2018: 40).
L’ocre és una mescla d’argila amb òxid o hidròxid de ferro que s’emprava com a colorant per a pintura. Els testimonis d’aquesta aplicació tècnica, amb una vessant artística, es remunten a l’època prehistòrica: una mostra són les pintures rupestres que envolten el territori de la Marina i que trobem en punts pròxims a l’Albir, com ara les de l’abric de l’Ermita del Vicari, a la serra de Bèrnia, en el terme d’Altea (Galiana Botella i Torregrosa Giménez, 2009).
En la història de l’extracció minera a Espanya, cal ressaltar que, des del 1841, la legislació obligava a registrar cadascuna de les explotacions amb una denominació concreta, l’extensió aproximada, la ubicació geogràfica concreta i el nom del registrador, malgrat que després podia canviar el propietari i coincidir o no amb l’explotador. En este sentit, hem de esmenar tres notícies al voltant de les mines de l’Albir que ha publicat Sergio Gez en el blog (https://rutasyvericuetos.blogspot.com/) al voltat d’aquesta matèria
- El 6 de maig de 1842, els senyors Vicente Thous, Juan Bautista
Lafora, Francisco García López i Francisco Fuster van constituir la societat Los
Cuatro Amigos per a la explotació, “de la mina de yerro titulada La Furia,
en la sierra elada, término de Alfaz del Pino, partida de Albir, con tres
pertenencias más”[1].
La mina fou demarcada i cedida pel senyor Fuster, aleshores retor al Palamó
(Villafranqueza). El capital social fou repartit en 34 accions de pagament i
dos gratuïtes.
- El 6 de maig de 1842, el senyors Estanislao Lafora, Francisco Andrés,
Salvador Elull Alcaraz, Vicente Thous Pérez, Antonio Sereix i Francisco García
López van formar la societat Las Tres Gracias per a l’explotació d’una
altra mina de ferro a l’Albir, El Desengaño, que havia estat registrada
per García López. La societat fou repartida en 34 accions de pagament i dos
gratuïtes.
- El 6 de maig de 1842 les dos companyies es van fusionar en la
societat La Unión. La junta directiva va estar formada per Juan Bautista
Lafora (president); José Bas (vicepresident); Estanislao Lafora (comptador);
Francisco García López (tresorer); Antonio Sereix (secretari); Salvador Elull
Alcaraz (subsecretari); Francisco Andrés (vocal); Vicente Thous Pérez
(inspector i vocal); Francisco Fuster (subinspector i vocal).
 |
Figura de la Serra Gelada dibuixada pel enginyer de mines francés René Nicklès (1895) |
D’altra banda, la consulta del Boletín
Oficial de la Provincia de Alicante (BOPA) d’aquest període ens ha
permès obtenir una relació de mines registrades i abandonades en tot el radi
geogràfic de la Serra Gelada. Transcrivim amb la grafia del document.
|
Relació de mines registrades o denunciades |
|||||
|
Data BOPA |
Data registre |
Registrador |
Nom mina |
Mineral |
Paratge i terme |
|
1842-01-05 |
1841-03-27 |
Manuel Caparrós (Altea) |
Artemisa |
Plomo |
Pda. de Randás
(l’Alfàs) |
|
1842-01-16 |
1841-04-23 |
Juan Linares (Altea) |
Los Apóstoles |
Plomo |
Sierra del Albir
(l’Alfàs) |
|
1842-01-16 |
1841-04-23 |
Juan Solbes (Altea) |
San Juan Bautista |
Plomo |
Sierra del Albir (Benidorm) |
|
1842-01-16 |
1841-05-01 |
Gregorio Barceló (B) |
Solitaria |
Plomo |
Sierra Helada (Benidorm) |
|
1842-01-16 |
1841-05-05 |
Jaime Llorca (B) |
El Sepulcro |
Plomo |
Sierra Helada (B) |
|
1842-01-30 |
1841-05-27 |
Jaime Fuster
(Benidorm) |
La Intrépida |
Alcohol |
Sierra Helada (B) |
|
1842-04-17 |
1842-03-07 |
Manuel María Raggio
(Alicante) |
La Victoria |
Hierro |
Partida del Albir
(l’Alfàs) |
|
1842-04-17 |
1842-03-08 |
Antonio Sereix y
Samper (Alicante) |
Margarita |
Hierro |
Partida del Albir
(l’Alfàs) |
|
1842-04-17 |
1842-03-08 |
José Pujol (Madrid) |
Recelosa |
Hierro |
Partida del Albir
(l’Alfàs) |
|
1842-04-17 |
1842-03-08 |
Agustín Oreiro
(Madrid) |
Dudosa |
Hierro |
Partida del Albir
(l’Alfàs) |
|
1842-04-17 |
1842-03-08 |
Antonio Llor[e]t y
Tellés (Madrid) |
La Eventualidad |
Hierro |
Partida del Albir
(l’Alfàs) |
|
1842-04-17 |
1842-03-08 |
Antonio Llor[e]t y
Tellés (Madrid) |
Arriesgada |
Hierro |
Partida del Albir
(l’Alfàs) |
|
1842-05-11 |
1842-04-07 |
Miguel Pérez
(l’Alfàs) |
San Miguel |
Hierro |
Sierra Helada
(l’Alfàs) |
|
1842-05-11 |
1842-04-17 |
Francisco Andrés [y
Zanony] (Alicante) |
La Sofía |
Carbón |
Sierra Helada
(l’Alfàs) |
|
1842-05-11 |
1842-04-25 |
Miguel Pérez
(Benidorm) |
San Jorge |
Hierro |
Sierra Helada
(l’Alfàs) |
|
1842-05-11 |
1842-04-25 |
Manuel Lanuza
(Benidorm) |
San Antonio Abad |
Hierro |
Sierra Helada
(Benidorm) |
|
1842-07-24 |
1842-06-15 |
Vicente Thous Pérez
(Benidorm) |
Brillante |
Hierro |
Partida del Albir
(l’Alfàs) |
|
1842-07-24 |
1842-06-15 |
Miguel Barceló y
Pérez (Benidorm) |
Estrella |
Hierro |
Partida del Albir
(l’Alfàs) |
|
1842-07-24 |
1842-06-16 |
Vicente Barceló y
Pérez (Benidorm) |
Barcelona |
Hierro |
Partida del Albir
(l’Alfàs) |
|
1842-09-14 |
1842-08-13 |
Miguel Barceló |
San José |
Hierro |
Alvir (l’Alfàs) |
|
1842-10-23 |
1842-09-12 |
Pedro Vives Orts |
Virgen del Carmen |
Hierro |
Sierra Helada
(Benidorm) |
|
1842-11-16 |
1842-10-04 |
Vicente Barceló |
Barcelona |
Hierro |
Albir (l’Alfàs) |
|
1843-01-08 |
1842-12-20 |
Patricio Ripoll |
Segura |
Plomo |
Salto del Burro
(l’Alfàs) |
|
1847-06-18 |
1847-05-04 |
Agustín Orsiro y
Lesna y Cia |
Ventajosa |
Mineral hierro |
Paso Randas
(l’Alfàs) |
|
1847-06-18 |
1847-05-04 |
Francisco del Campo
y Bringos y Cia |
Buenafé |
Mineral hierro |
Barranco sierra
Polonia (l’Alfàs) |
|
1847-06-18 |
1847-05-04 |
Antonio Sánchez y
Cia |
Justiciera |
Mineral hierro |
Bombarda (l’Alfàs) |
|
1859-12-02 |
1859-11-29 |
Martín Martínez (A) |
Santa Clara[2] |
Plomo |
Pila de Rendas
(l’Alfàs) |
|
Relació
de mines abandonades per manca de requisits o per renúncia |
|||||
|
Data BOPA |
Data registre |
Registrador |
Nom mina |
Mineral |
Paratge i terme |
|
1843-03-01 |
1842-10-04 |
Vicente Barceló |
Barcelona |
Hierro |
Albir (l’Alfàs) |
|
1843-01-18 |
1842-08-13 |
Miguel Barceló |
San José |
Hierro |
Alvir (l’Alfàs) |
|
1843-07-23 |
1842-07-12 |
Pedro Juan Orozco y Cia |
Pródiga |
Carbón |
Albir (l’Alfàs) |
|
1860-08-31 |
1860-08-29 |
Martín Martínez |
Santa Clara |
[Plomo] |
[Pila de Rendas (l’Alfàs)] |
Segons la web institucional https://welcomelalfas.com/minas-de-ocre/, la mina que actualment es pot contemplar i visitar era la Virgen del Carmen i, a les darreries del segle XIX, l’administrava una família alfasina, els Soler-Devesa, que han conservat el malnom “de la mina”.
 |
| A hores d’ara, es poden identificar l’habitatge de l’encarregat i altres dependències relacionades amb la instal·lació minera (Fotografia Joaquín Ronda Pérez). |
De tot el conjunt, destaquen unes pilastres que descendeixen
des de les coves d’extracció fins a la cala resseguint el racó de la Cova
Bou (Fumanal García i Rosselló Verger, 1996: 180). Per damunt de la línia
de pilars devien existir uns rails pels quals circulaven les vagonetes
carregades de mineral de ferro, el qual era estibat en barcasses i transportat fins
a un vaixell fondejat a la badia.
 |
| Línia de pilars (Fotografia Joaquín Ronda Pérez). |
Els autors del blog lamarinadahir volem contribuir a la història de les mines d’ocre del Racó de l’Albir aportant algunes dades sobre el carregador del mineral i el seu promotor, Julio Pillet Blanc.
El 28 d’abril de 1886, el governador civil
d’Alacant, Francisco Banquells, publicava la notícia de la sol·licitut del
registre, a nom de Julio Pillet y Blanc, veí d’Alacant, de trenta-dues
pertinences mineres de mineral de ferro, ampliades dos dies més tard amb
vint-i-quatre més, “con el nombre Virgen del Cármen, sita en término municipal
de Altea, parage Peñas del Arabé [sic] y tierras del común; que linda por N.
con la ensenada de Altea; por E. con la zona del faro; por S. con terrenos de
las citadas Peñas del Arabé [sic], y por O. con terrenos de las referidas
Peñas” [3].
A continuació delimitava la demarcació de la
mina: “Se tendrá por punto de partida el socavon existente en las alturas del
barranco llamado Boca de la antigua ruina del Sagrario [veure nota al peu n.º 2];
desde él en dirección E. NE. Se medirán 300 metros, poniendo la 1ª estaca;
desde ésta en dirección N. NO. se medirán 150 metros, poniéndose la segunda;
desde ésta en dirección O. SO. Se medirán 800 metros. Fijándose la 3ª; desde
ésta en dirección S. SE. Se medirán 400 metros fijándose la 4ª; de ella al E.
NE. 800 metros la 5ª; y de ella al Norte NO. 250 metros encontrando la
primera”. L’ampliació es va fer des de la 5a estaca fins a la 8a: huit-cents
metres cap al S; tres-cent cap a l’OSO i huit-cents al NNO.
 |
| Boca de una de les mines (Fotografia Joaquín Ronda Pérez) |
El diari La Tarde del 15 d’octubre de 1886 (núm. 653) anunciava que don Julio Pillet havia eixit des d’Alacant “para sus minas de Altea”, acompanyat de la dona i de les seues filles, Antoñita i Emilia. La segona estava casada des de dues anys abans amb Eleuterio Llorca Maisonave, nebot del polític republicà i home de negocis d’origen francès, Eleuterio Maisonnave i Cutayar (1840-1890).
La notícia de La Tarde no esmentava l’existència
d’una altra filla, Adela, que es va casar aquell mateix any a Alacant amb Jaime
Alemany Gutiérrez, natural de San Fernando (Cádiz), ni tampoc es referia a Julio, l’únic
fill. Aquest darrer es va casar el 1899 amb Margarita Domañski Cano, una dona d’orígens
polonesos, gaditans i vileros. Anys més tard, la nissaga Pillet Domañski seguia arrelada a la Marina, ja que passava
el període estival a una heretat, “Lo de Domañski”, a l’horta de Benidorm, a la
partida de Sanç o Almafrà, segons ha relatat un descendent de la
família, Julio Pillet Capdepon (2014: 64-65).
El 15 de desembre de 1886, el ministre d’Hisenda,
Joaquín López Puigcerver, autoritzava per un reial decret una sol·licitud del
comerciant alacantí, Julio Pillet (Gaceta de Madrid, 24 de diciembre de
1886: núm 358, p. 934). En la petició Pillet declarava la propietat de 76 concessions
mineres denominades Esperanza, Inmaculada Concepción i Virgen
del Carmen, que radicaven en el terme de l’Alfàs. Per aquesta raó, havia
fet una instància per habilitar el punt de Las Cuevas, en la badia
d’Altea, amb la finalitat d’embarcar minerals i lingots de ferro i importar des
de l’estranger i per cabotatge eines, maquinària, carbó mineral, fustes per a
la construcció i rajoles refractàries.
 |
Punt anomenat "Las Cuevas". Pardo de Figueroa, R. (1888). Costa Sureste de España. Madrid: Dirección Hidrográfica. (Font: Archivo Cartográfico de Estudios Geográficos del Centro Geográfico del Ejército. Biblioteca Virtual de Defensa) |
L’aprovació va estar avalada per informes
favorables de les administracions preceptives —com ara les duanes, la comandància de carabiners i el
consell d’agricultura, indústria i comerç—, però es va restringir la importació al comerç de
cabotatge exclusivament.
Figueras Pacheco (1914: 680 i 698) esmenta
que el partit judicial de Callosa d’en Sarrià tenia una duana a Altea i tres
punts habilitats per a operacions de càrrega i descàrrega: “Las Cuevas, La Olla
y Calpe”. Segons dades d’Hisenda que l’erudit alacantí va consultar, el 1913
s’explotaven en aquesta demarcació dos mines de ferro amb un total de vint
concessions, la qual cosa significa que s’havien abandonat alguns jaciments des
de la sol·licitud de Julio Pillet.
Les mines d’ocre del Racó de l’Albir han
perpetuat en la toponímia alfasina: la barreta de les mines, la cova
de les mines, embarcador de les mines, les mines de l’ocre i la
platgeta de les mines (Llorca Ibi, 2011: 96; Martines Peres i Martines
Peres, 2018). No obstant això, el nom del seu promotor ha restat en l’oblit,
per tant volem acompanyar aquest article amb un segon, en una nova entrada, en
què tracem alguns trets personals i familiars de Julio Pillet Blanc.
Bibliografia
- AEPECT. (2018). Cuaderno de campo. Alicante 2018. Asociación Española para la Enseñanza de las Ciencias de la Tierra. Recuperat de https://www.uhu.es/aepect/documentos/cuaderno%20de%20campo_Alicante_2018.pdf
- Figueras Pacheco, F. (1914). Provincia de Alicante (F. Carreras y Candi, Ed.). Barcelona: Establecimiento editorial de Alberto Martín.
- Fumanal García, M. P., i
Rosselló Verger, V. M. (1996). Introducció les eolianites de les Penyes de
l’Albir. Cuadernos de geografía, (60), 179-199. Recuperat de
https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/37782.pdf.
- Galiana Botella, M. F. i Torregrosa Giménez,
P. (2009). Las pinturas rupestres de la Penya de l’Ermita del Vicari (Altea,
Alicante). Zephyrvs, 48, 299-315. Recuperat de https://revistas.usal.es/uno/index.php/0514-7336/article/view/5074
- Llorca Ibi, F. X. (2011). La toponímia
maritimoterrestre del Parc Natural de la Serra Gelada. Actes de la V Jornada
d’Onomàstica-Dénia, 2011, Col·lecció Actes, 8, 87-101.
- Martines Peres, J., i Martines
Peres, V. (2018). L’Alfàs del
Pi. Col·lecció: Toponímia
dels pobles valencians, 220. València: Publicacions de l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua. Recuperat de https://www.avl.gva.es/documents/31987/58697/L-ALF%C3%80S_TPV.pdf
- Nicklès, R. (1895). Investigaciones geológicas
de la provincia de Alicante y parte meridional de la de Valencia. Boletín de
la Comisión del Mapa Geológico de España, tomo XX (Año 1893), 99-312.
- Pillet Capdepón, F. (2014). Lo de
Domañski—Encuentro de dos familias en Benidorm. Sarrià: Revista
d’investigació i assaig de la Marina Baixa, 0(10), 57-69. Recuperat
de https://raco.cat/index.php/Sarria/article/view/296583
[1] La pertinència era la unitat d’atorgament que l’Estat, mitjançant el Ministeri d’Hisenda, concedia al demandant o demandants d’una explotació minera; el nombre més freqüent oscil·lava entre 4 i 12. Una pertinència ocupava gairebé una hectàrea i tenia forma rectangular.
[2] Estava situada en un terreny del comú. Fitava amb la mina Santo Cristo del Sagrario (N); Mar (S i E) i amb la serra de l’Albir (O).
[3] BOPA, 29 de abril de 1886: núm. 102, p. 1.
