El programa de festes de moros i cristians l'any 1913 i el tradicionalisme callosí; per Francesc Joan Sanchis i Roig

EL PROGRAMA DE FESTES DE MOROS I CRISTIANS L'ANY 1913 I EL TRADICIONALISME CALLOSÍ

Francesc Joan Sanchis i Roig

(Article publicat en la Revista de festes de Callosa d'en Sarrià, any 2018)

Des dels inicis de la festa de Moros callosina el 1860, pocs són els programes (o llibrets) conservats fins a la dècada de 1930. Uns han arribat a nosaltres mitjançant el zel i cura dels seus propietaris. Entre ells, mereix una menció especial el sacerdot callosí Salvador Gregori Mayor (1932-2010), que durant anys va custodiar molts d'aquells documents[1]. Altres han pogut recuperar-se gràcies a haver-se publicat en la premsa.  

Any del programa fester	Document original	Premsa històrica
1883		Sí[2]
1892	Sí	Sí[3]
1926	Sí
1928	Sí
1930	Sí
1931	Sí
1932	Sí
1935	Sí

Taula dels programes de festes conservats fins al 1935.

Abans de continuar, algunes breus reflexions sobre la taula anterior. Primer, tot i que les festes de Moros s'inauguraren el 1860, el primer programa conservat data del 1883. Més enllà de les dificultats inherents al pas del temps, cal destacar el desenvolupament notable de la premsa a partir de la Constitució del 1869 amb el reconeixement de la llibertat de premsa i la Llei d'Impremta del 1883 convertia els periòdics en un mitjà útil per a la promoció de les festes patronals de la vila. Segon, cal subratllar la presència de la corporació local en els programes del segle XIX. De fet, els llibrets del 1883 i 1892 apareixen signats per l'alcalde i el secretari de la vila[4]. Tercer, els articles periodístics que fan esment de les festes callosines en aquest període tenen diferents propòsits, extensió i importància. Allí trobarem des de comentaris a anuncis, de cròniques a aprovacions de les autoritats provincials. En altres paraules, els programes festers són una part quantitativament menuda de les peces dedicades a aquestes festes.

Pel que fa a l'anàlisi de la premsa històrica des d'una perspectiva festera local, cal destacar l'aportació de Solbes Rodríguez[5]. El seu estudi, circumscrit al segle XIX, testimonia moltes de les referències a les festes patronals locals. Com a complement, el nostre text pretén abordar la falta d'un estudi específic d'aquestes fonts en el segle XX i suplir la inexistència de programes conservats entre 1892 i 1926.

Així, el primer programa que identifique apareix en el Diario de Valencia l'any 1913[6]. No es tracta de qualsevol any ni de qualsevol diari. Per a entendre la publicació d'aquest text, cal endinsar-nos en les particularitats d'aquest diari, testimoniar la pervivència del tradicionalisme sociològic i polític en el món rural valencià i específicament en la Callosa d'inicis del XX, i documentar algunes de les importants celebracions catòliques que precediren les festes de Moros i Cristians callosines d'aquell any. Tot seguit, tracte els apartats descrits anteriorment.

El Diario de Valencia havia nascut el 18 de març de 1911 i durant els primers anys actuà com a òrgan del jaumisme, és a dir, amb una orientació ideològica propera al tradicionalisme més doctrinal[7]. La col·laboració regular de diversos corresponsals locals, especialment el 1913, constitueix un testimoni valuós i vívid d'algunes problemàtiques que encarava la societat callosina d'inicis de segle.

En conjunt, el tradicionalisme antagonitzava amb moltes de les transformacions inherents al món modern. Més clarament, davant dels processos de secularització, Déu; enfront dels nacionalismes perifèrics, pàtria, i oposant-se a un creixent sentiment república, rei. En conseqüència amb aquest ideari, el tradicionalisme callosí mantenia un posició crítica amb el liberalisme, especialment amb el més progressista.

Aquesta actitud es reflectia en un interès per problemàtiques socials, com ara les difícils condicions de treball dels espardenyers locals, l'insuficient subministrament elèctric i el deficient estat de les escoles municipals[8]. Altres articles ens informen de l'actiu associacionisme catòlic local amb "las Congregaciones del Sagrado Corazón de Jesús, de María Inmaculada y San Luis Gonzaga, la de Hijas de María y la Sociedad Obrero-Instructiva"[9]. A més, una de les preocupacions dels jaumins era la denúncia de l'anomenat "juego a los prohibidos"[10] i, com no, el manteniment de l'ortodòxia catòlica. En aquest sentit, no són estranyes les crítiques a la corporació local per no assistir a la processó de la festivitat de Sant Joan Baptista, titular de l'arxiprestal[11]; la supressió de la invocació Ave María Purísima, que el vigilant realitzava abans de cantar les hores durant la nit, i per "no quitar el nombre de la calle que sustituye al de la Virgen"[12]. Finalment, el moviment tradicionalista es va organitzar políticament per a presentar un candidat a l'alcaldia callosina en les eleccions del novembre d'aquell any[13].

El 1913 no solament va ser un any de crítiques del tradicionalisme al liberalisme local, sinó un any de destacades celebracions catòliques. D'una banda, després de ser nomenat, el nou rector de l'arxiprestal, Salvador Faus Moratal, va prendre possessió del seu càrrec el 14 de setembre d'aquell any. Les autoritats locals, les mateixes que no es presentaren a la processó de Sant Joan Baptista, acordaren per unanimitat assistir, engalanar els carrers de la vila i contractar les dues bandes locals per a solemnitzar aquella ocasió. D'altra banda, el llavors arquebisbe de València, Victoriano Guisasola y Menéndez, va visitar diferents pobles de l'arxiprestal. Poc abans de les festes patronals, en la vesprada plujosa del 8 d'octubre, arribà a la vila. No cal dir que es tractava d'un esdeveniment històric, vist que des del 1863 no succeïa res semblant[14].

Recapitulant, la publicació a inicis d'octubre del 1913 en el Diario de Valencia del programa de festes de Moros i Cristians de Callosa es fa en un context cultural i ideològic particular. Com interpretar aquest fet des d'una perspectiva històrica és incert, atès que encara hui no hi ha cap estudi global que enlluerne aspectes cabdals en la dilatada història d'aquesta celebració. Simplement com a hipòtesi, conjecturem que les festes de Moros locals l'any 1913 es trobaven en procés de transformació entre el règim de la Restauració i les importants intervencions de la posterior Dictadura. En el primer, s'imposà un "sistema turnista" entre els dos grans blocs polítics, el Partit Moderat i el Liberal. Aquesta polarització de la vida pública transformà l'espai festiu en escenari de confrontació política i ideològica. Particularment, les circumstàncies històriques d'inicis del segle XX afavoriren el qüestionament del fins aleshores hegemònic Estat liberal. Que la programació festera d'aquell any inhibia, reflectia o reformulava la creixent conflictivitat present en la societat de l'època és un element que el lector haurà de jutjar.

CALLOSA DE ENSARRIÁ

Programa de las fiestas y feria en honor a la Virgen de las Injurias.

Dia 11.- Repique de campanas y pasacalle por cinco dulzaineros y cinco bandas de música; verbena amenizada por las músicas en la feria y globos aerostáticos, cohetes voladores y estando iluminada la plaza a la veneciana.

Dia 12.- Antes de amanecer se reunirán las comparsas de moros y cristianos en el campamento, y a las seis, tendrá lugar la entrada en el pueblo, recorriendo las principales calles de la villa, acompañadas cada una de ellas de su correspondiente música, abriendo la marcha los dulzaineros.

A las ocho se verificará Misa de campaña, a la que asistirán todas las comparsas, y será amenizada por las músicas. A continuación se trasladará procesionalmente la Virgen de las Injurias desde el convento a la iglesia parroquial, donde se cantará la misa a toda orquesta del maestro Mochales; está encargado de la oración sagrada el señor Cura Párroco, D. Salvador Faus Moratal. Esta función religiosa se repetirá los demás días. Terminados estos actos religiosos, varias comparsas de niñas ejecutarán diversos bailes por las calles de la población.

Por la tarde se verificará la procesión, a la que asistirán las comparsas de moros y cristianos y gran número de personajes biblicos, representados algunos de ellos por las jóvenes más hermosas de la población. En el trayecto de la misma habrá luces de bengala y elevación de globos, y por la noche bailarán las comparsas por las calles, terminando con un castillo de fuegos artificiales.

Dia 13.- Diana. A las ocho aparecerá el ejército marroquí al mando del valeroso Alhamar, acampado en el punto denominado Cruz, y permanecerá allí hasta las diez, en que las fuerzas cristianas que guarnecerán la población le atacarán, empeñándose un reñido combate y obligando los moros a los cristianos a retirarse y encerrarse en la fortaleza. Por la tarde, los sarracenos mandarán una embajada en la que se intimará la rendición de la plaza y será atacada y tomada por asalto por las huestes moriscas. Por la noche bailes y fuegos artificiales.

Dia 14.- Diana por las músicas y dulzaineros. A las ocho aparecerán las fuerzas cristianas, mandadas por el bravo capitán Briones, acampadas en el punto denominado Barceloneta, cuyo campamento será atacado a las once por los moros, y después de haber sido rechazados por los cristianos se replegarán en la plaza y se encerrarán en el castillo. Por la tarde enviarán los cristianos una embajada intimando a los moros para que abandonen el castillo. Luego se empeña un reñido combate, el que da por resultado la toma de la fortaleza por los cristianos, y para solemnizar este acto hacen volar la cabeza de Mahoma, que los moros habían colocado en lo alto del castillo. Luego será de vuelta la Virgen a su convento en procesión, y a su entrada se quemará un castillo de fuegos artificiales.

Dias 15 y 16.- Corridas de gallos, a cuyo efecto hay hechas ya muchas apuestas, además del premio que darán los mayordomos de la fiesta. Por la tarde corridas de caballerías montadas con jinetes, con premios que asignarán los mayordomos, y por las noches fuegos artificiales, globos y bailes al estilo del país.

---

[1] De fet, amb l'excepció del programa del 1892 i 1928, la resta de programes anteriors a la Guerra Civil espanyola mostren la signatura d'aquest capellà callosí. Podeu consultar aquestos documents en la Biblioteca Pública Municipal o per mitjà de la següent web: http://www.weberos.es/pagina.php?idpag=169&web=9&lng=1 (última consulta: juny del 2018).

 

[2] Aquest programa es publicà en El Eco de la Provincia, 26/09/1883, p. 3, El Graduador, 28/09/1883, p. 2 i El Serpis, 28/09/1883, pp. 2-3.

[3] Aquest programa es publicà en El Alicantino, 7/10/1892, p. 2.

[4] El programa del 1883 està signat per l'alcalde accidental José Ronda. (Probablement José Ronda Sanchis, president del comitè democràtic-progressista de la vila. Vegeu La Unión Democrática, 25/11/1880, p. 1.) El programa del 1892 està signat per l'alcalde Joaquin Grau i Pallarés? (1824?-1904), vinculat al Partit Conservador. Malgrat això, cap lliurament del pressupost municipal de despeses d'aquestos anys esmenta el pagament a aquestos periòdics.

[5] Vegeu Salvador Solbes Rodríguez, "Les festes del segle XIX", Revista de festes de Moros i Cristians de Callosa d'en Sarrià, (2011), pp. 194-202. També a través del següent enllaç: http://lamarinadahir.blogspot.com/2011/10/les-festes-del-segle-xix-per-salvador.html (última consulta: juny del 2018).

[6] Diario de Valencia, 3/10/1913, p. 4.

[7] Breument, el jaumisme és la forma com anomenem el carlisme entre 1909 i 1931 pel seu suport a les aspiracions dinàstiques de Jaume de Borbó i de Borbó-Parma. Ideològicament, era absolutista i oposat al liberalisme. Tot i minoritari, mantenia una destacada presència en les zones rurals i suport entre els baix clergat per la seua defensa d'un catolicisme militant.

[8] Quant a les escoles, vegeu Diario de Valencia, 21/07/1913, p. 4. També part de la població local que participava d'una o altra forma del pensament tradicionalista contemplava amb recels una educació laica. Així la documentació conservada del Jutjat Municipal l'any 1916 testimonia una manifestació en el domicili del llavors mestre de xiquets Miguel Carratalá Bernabeu en la qual "habia gran numero de mugeres [sic] y niños gritando extraordinariamente y tirando piedras a la expresada puerta oyendose voces de fuera y fuego al maestro porque no enseñaba la Doctrina Cristiana ni practicaba la Religion Cristiana [...]". Arxiu Municipal de Callosa d'en Sarrià, caixa de l'any 1916. 

[9] Diario de Valencia, 15/10/1913, p. 3.

[10] Els "prohibidos" eren aquells en què s'apostava, com recollia el codi penal de l'època. Segons la Llei d'Enjudiciament Criminal de 14 de setembre de 1882, l'alcalde, com a part de la policia judicial, tenia l'obligació d'actuar activament en la persecució, investigació  i finalment la posada a disposició judicial d'aquestos delictes. En aquest context, el que criticava l'actiu jaumisme local era la desídia de les autoritats locals en realitzar aquesta tasca.

[11] Diario de Valencia, 13/07/1913, p. 3. Des del 1912 presidia la corporació local José María Roig Saval, vinculat al Partit Liberal.

[12] Diario de Valencia, 7/11/1913, p. 4.

[13] En El periódico para todos, 12/11/1913, p. 1, s'assenyala que dels 9 regidors callosins hi havien estat escollits "3 conservadores, 3 liberales, 2 jaimistas, y 2 independientes".

[14] Pel que fa a la visita de l'arquebisbe, consulteu Diario de Valencia, 15/10/1913, p. 3.