La milícia nacional a Tàrbena, any 1836; per França Galiana Botella i Joaquín Ronda Pérez

La milícia nacional a Tàrbena, any 1836

França Galiana Botella

Joaquín Ronda Pérez

http://orcid.org/0000-0003-2998-7120  http://orcid.org/0000-0002-4230-4075

(Article publicat a la Revista de Festes de Tàrbena, any 2015)

Dedicat als membres del Centre d’estudis de la repoblació mallorquina

L’origen de la milícia nacional es troba en les bandositats de ciutadans alçades en armes contra els francesos durant la Guerra de la Independència (1808-1814). En el transcurs d’este conflicte bèlic, les Corts de Cadis van incloure la milícia nacional en la Constitució del 1812, com un dels pilars fonamentals de l’organització del nou estat liberal (Capítol II, Títol VIII).

El 29 de juny de 1822, en l’època del trienni liberal, es va publicar una ordenança que regulava el funcionament de la milícia nacional en un sentit democràtic i municipal. Cadascun dels pobles i ciutats de l’Estat tenia una milicia local reclutada pels mateixos ajuntaments. Tots els varons entre vint [1] i quaranta-cinc anys d’edat, que tingueren mitjans de subsistència propis, foren personals o familiars, formaven part de l’allistament. A més a més, els membres de cada columna en triaven l’oficialitat entre els reclutes [2].

Mentre que l’exèrcit nacional era permanent i exigia exclusivitat, la milícia nacional tenia com a tret distinctiu la temporalitat: durant el servei, els milicians seguien desenvolupant els seus oficis i realitzaven la instrucció durant els dies festius.

El transcurs històric de la milícia nacional va estar lligat a la facció més progressista del liberalisme espanyol; en conseqüència, van estar abolides pels governs absolutistes i liberals moderats. Per contra, la milícia nacional va excercir un paper molt destacat en la implantació dels sistemes polítics progressistes del 1836, 1840 i 1854, i en la persecució dels carlins i dels roders. La milícia nacional va ser dissolta pel Reial Decret del 15 d’agost de 1856 [3].

Uniforms de la milícia nacional [4].

          El document que transcrivim tot seguit, és un llistat de la milícia nacional de Tàrbena [5]. Al capdamunt en porta la inscripció “Habilitado publicada la Constitucion en 15 de Agosto de 1836” [6], però en desconeixem la cronologia exacta [7]. Llavors, havia començat a comandar el país el govern liberal progressista de José María Calatrava i Juan Álvarez Mendizábal, després d’un aldarull de militars anomenat “el motín de la Granja de San Ildefonso”. Este moviment es va esbandir per tot el país gràcies a la milícia nacional.

Lista de los vecinos de esta Baronia de Tarbena, que en arreglo á lo dispuesto por las Cortes en 29 de Junio de 1822 han sido comprendidos en la Milicia legal de la misma con expresion de los Jefes, y demas empleos elegidos a pluralidad de votos por la misma fuerza, con separacion de los comprendidos en la quota de envio reales vellon mensuales [8].

Francisco Mas Teniente	Andres Linares
Jose Soliveres y Pont Subteniente	Miguel Soliveres y Ballester
Antonio Monserrat Sargento 1º	Vicente Molines de Joaquin
Vicente Calafat Sargento 2º	Antonio Soliveres y Ballester
Mauricio Moncho idem	Miguel Vaquer
Joaquín Mascaro Cabo 1º	Miguel Ripoll de Pipa
Jose Pont frare idem	Jose Ferrer Casimira
Valeriano Vila idem	Juan Vila de Juan
Miguel Molines Ligero Cabo 2º	Jose Antonio Soliveres menor
Bautista Ripoll Salamanca idem	Miguel Vila de Miguel Juan
Matias Vila idem	Miguel Molines y Marco
Bautista Soliveres tamarrreta Tambor	Juan Moncho y Molines
Ysidro Ripoll	Francisco Pont del Flor
Miguel Sifre Marti	Francisco Ripoll Bufa
Francisco Moragues	Antonio Molines del frare
Francisco Mascaro y Vaquer	Jose Soliveres de ferrer
Miguel Sifre rumbo	Miguel Soliveres de ferrer
Miguel Salva Boltad	Joaquin Ripoll de Machi
Pasqual Pont de Jose	Miguel Ripoll de Marcons
Miguel Soliveres del Sort	Bautista Sifre Marti
Vicente Sifre Simeonet	Vicente Soliveres Cham
Jose Sifre de Biel	Vicente Ripoll de Marcons
Jaime Soliveres de Matias	Vicente Calafat de Clara
Miguel Soliveres de Jasinto	Francisco Ripoll del Estudiant
Francisco Molines Mendoset	Miguel Vila de Mateo
Gregorio Salva	Mateo Vila
Antonio Pont del Flor	Jose Mascaro de Francisco
	Jose Ripoll ¿Juon?
	Bautista Solideres ¿Lobo?

Estat de la milícia nacional a Tàrbena, any 1836, signat per Salvador Moncho, alcalde de Tàrbena [9]. 

(Fotografia Joaquín Ronda Pérez).

     L’organització de la milícia nacional va utilitzar la demarcació geogràfica dels partits judicials i, a un nivell superior, de la província. Tàrbena pertanyia, per tant, al partit de Callosa amb els pobles de Castell de Guadalest, Confrides, Benifato, Bolulla, Castell de Castells, Tollos, Fageca, Famorca, Quatretondeta, Benimassot, Benimantell, Beniardà, Calp, Benissa, la Nucia i Polop. El comandant del partit era Carlos María Orduña y Ciscar de Castell de Guadalest [10].

El partit judicial de Callosa en la Carta de Correos y Postas de las provincias de Albacete, Alicante y Murcia, any 1862 [11].

Com a cloenda de l’article volem esmentar que, malgrat l’aïllament geogràfic secular que ha patit la comarca de la Marina, els nostres pobles han estat immersos en la macrohistòria: en processos de trasformació política, social i econòmica de gran magnitud. Este és el cas de les revolucions liberals del segle XIX, una manifestació de les quals va ser la creació de la milícia nacional. 

---

[1] No obstant això, els jóvens de dihuit anys podien allistar-se de forma voluntària.

[2] Ordenanza para el régimen, constitución y servicio de la milicia nacional local de la península e islas adyacentes, Madrid, 1822.

[3] Per a l’estudi de la milícia nacional són essencials els següents llibres: PÉREZ GARZÓN, Juan Sisinio, Milicia nacional y revolución burguesa, Madrid, 1978; y CHUST, Manuel, Ciudadanos en armas. La milicia nacional en el País Valenciano, València, 1987. Cal veure també l'article: FERRERO TORRÓ, Francesc, "El trienni liberal a Ontinyent (1820-1823)", Revista Alba, nº 25, pp. 56-64.

[4] Font de la imatge: RUIZ DE MORALES, Joaquín (dir.), Historia de la milicia nacional desde su creación hasta nuestros días, Madrid, 1855, pp. 580-581. Els milicians havien de pagar l’uniforme, per la qual cosa la imatge de la figura no seria freqüent en la majoria dels pobles. El retor Joaquim Martí i Gadea, emprant una excesiva sornegueria, va descriure l’aspecte exterior de la milícia nacional a Balones amb estes paraules: “El vore á soles les faches d’ aquells voluntaris forsosos, uns en sarahuellots blancs de seté, agres alforrats, estos en mocaor al cap, aquells en sombrero calanés, y alguns dasta en aspardeñes d’ aspart; el vore, dic, no mes estes coses ya feha pixar de riures á les persones mes series y formals”; DOMINGUEZ MOLTO, Adolfo, Martí Gadea, su vida y su obra, Alicante, 1981, pp. 95-98.

[5] Hem respectat la grafia original del text. Agraïm a Jacinto Molines l’ajuda per a la transcripció del document.

[6] El document pertany a l’Arxiu de la Diputació d’Alacant, Signatura 17.262/1.

[7] És versemblant pensar que siga la matexia data que figura en el document reproduït en la figura 2; el 23 de novembre de 1836. 

[8] El servei en la milícia nacional es podia redimir pagant una quota en diners. A Tàrbena, esta excempció només la va fer el retor D. Fernando Lamums que va pagar cinc reals de velló.

[9] Font de la imatge: Arxiu de la Diputació d’Alacant, Signatura 17.262/1.
[10] Arxiu de la Diputació d’Alacant , Signatura, 17.262/2.
[11] Font de la imatge: Museo Postal y Telegráfico de Madrid.