La font del Convent i una proposta de col·laboració col·lectiva
Francesc Joan Sanchis i Roig
(Article publicat en la Revista de festes de moros i cristians de Callosa d'en Sarrià, any 2015)
Espere
que el lector perdone l'aparent falta de coherència d'un article que realment
amalgama i tracta dues qüestions ben diferents. La primera presenta una de les fotografies més emblemàtiques i
antigues de la plaça del Convent, precursora de moltes altres realitzades en el
decurs del segle XX. La segona presenta tres fotografies on es consideren
elements de la història social i musical callosina de finals del XIX i principis
del XX. La finalitat d'ambdues parts es també molt diferent, en una es
presenten dades i conclusions, en l'altra, dubtes, suggeriments i propostes.
No
obstant això, aparent és la contradicció i el lector atent observarà una unitat
subjacent en la reflexió al voltant de la fotogràfica com a document cultural.
Més enllà de la banalització i omnipresència actual, la reproducció fotogràfica
permet a l'observador dotat dels codis adequats anar més enllà d'allò aparent i
construir una narrativa. Ni més ni menys que amb qualsevol altre objecte
cultural, perquè comprendre'l és fer-lo propi, dotar-lo de significat,
transformar-lo i interpretar-lo. En definitiva, transgredir-lo i modificar-lo,
per anar des del que és al que podria ser.
Certament,
aquestes són solament paraules, i més enllà de l'exercici retòric cal entendre
com les paraules s'apliquen al món real, ja que, sense això, esdevenen innocentment
insignificants.
1. LA FONT DEL
CONVENT
Sabem fefaentment que
aquesta fotografia va ser publicada al 1914 en la pàgina 692 de la Geografía de la Provincia de Alicante de
Figueras Pacheco. En aquesta monumental obra, l'autor dedica 14 pàgines (pàg. 682-695)
a la nostra localitat, dividint la seua exposició en tres parts: descripció, notes històriques
i població. La fotografia il·lustra el text, però el autor no en cap fa menció
específica ni a aquesta ni a cap altra de les imatges que hi apareixen.
Si observem la fotografia,
a una banda veiem l'església de la Verge de les Injuries, antigament del
Convent de Caputxins. Seguidament, les antigues dependències del convent, que
en 1842 havien sigut concedides gratuïtament a l'Ajuntament de Callosa durant
el primer procés desamortitzador (1835-1842) com afirma Martínez (1998, pàg.
74) en el seu enlluernador article[1].
A més, tenim una descripció d'aquestes construccions en Cotes (1999, pàg. 69):
"El convento se quedó para el
pueblo, la iglesia para el culto y las naves del convento las habilitaron para
juzgado de primera instancia, juzgado municipal, teatro, academia y local para
materiales de las casetas de feria, que era muy importante pues era feria
comarcal y vivienda para el juez de primera instancia. En eso quedó el antiguo
convento de frailes."
La descripció és parcialment acurada, ja
que sabem que no és fins al 1921 quan la segona planta del Jutjat de Primera
Instància va esdevenir vivenda del jutge. El següent fragment de Salvà (1960,
pàg. 151) clarifica la qüestió:
"Por el Ayuntamiento
se pagaban los alquileres de la casa-vivienda del Juez de Primera Instancia del
distrito, con cargo a un guarda del Archivo del Juzgado, hasta que en 1921 se
reformó el segundo piso de la casa Audiencia del Juzgado, y este piso quedó
convertido en buena vivienda y la ocupan desde entonces los señores
jueces."
Així doncs, d'esquerra a
dreta, tenim l'església. Més enllà, la porta del magatzem per a les casetes de
la fira comarcal, que coincidia temporalment amb la celebració de les festes
patronals de moros i cristians. Seguidament, el Jutjat Municipal amb un rètol
que indicava amb lletres majúscules "JUZGADOS". Finalment, a la banda oculta del convent,
estaria l'entrada al Jutjat de Primera Instància. Més enllà, a través d'una
altra porta s'arribaria a l'altre extrem
de la nau que originàriament va ser refectori del convent i posteriorment escola,
teatre i cinema de la localitat.
Cadascuna d'aquestes
construccions suggereixen comentaris relacionats amb successos, personatges
coetanis, i elements de la història social i cultural de la localitat.
Malauradament aquest no es l'aspecte central d'aquest article. Tampoc el ric ventall
humà reflectit en la fotografia, les robes, els pentinats, els carrers, les
ombres, l'atmosfera o l'instant mateix en el qual el fotògraf decideix detenir
el temps. Un univers humà que encara hui espera ser interpretat i desxifrat.
En aquest article, em
limitaré a l'element arquitectònic central de la fotografia: la font del Convent,
que Figueras (1914, pàg. 683) va descriure com "hermosa fuente de mármol
negro jaspeado de blanco". Sense
formar part de cap estudi sistemàtic, les dades
pretenen clarificar la història inicial d'aquesta font i, amb sort,
avançar en la datació d'aquesta fotografia.
Inicialment, tot va
començar quan, interessat com ho estic en el període de finals del XIX i
principis del XX, vaig decidir estudiar la premsa històrica en la Marina Baixa
a través de l'excepcional llibre de Llorens (2007). Va ser allí on em vaig
assabentar de la revista El Eco de la
Marina, editada en La Vila i que va romandre activa als anys 1896-97. En
l'Arxiu Municipal d'aquesta localitat[2],
vaig poder consultar fotocòpies d'aquesta revista decimonònica cedides pel
mateix Llorens.
És en aquest context on
trobe la primera referència en la publicació del 31 de maig de 1896 on J.
Javier Pérez[3]
s'ofereix com a "corresponsal
del periódico en esta localidad [Callosa] y le prometo ponerle al corriente de
todo lo importante y trascendental que ocurra en este accidentado país".
Poc després, el 21 de juny apareix un ressenya que clarifica part del nostre
estudi:
"Digna de elogio es la conducta
del Alcalde de Callosa de Ensarrià, nuestro distinguido amigo, el afamado
médico cirujano D. Joaquín Grau Pallarés, por el plausible celo que demuestra
en la buena administración de los intereses municipales.
Después de haber realizado
repetidas mejoras en el ensanche de las calles, adoquinándolas y reformando
completamente la casa del Ayuntamiento, está preparando ahora los materiales
necesarios para la construcción de una preciosa fuente en la Plaza del Convento
de la indicada villa, recojiendo las aguas que el anterior Alcalde D. Salvador
Savall y Berenguer de Federico[4], condujo á dicha plaza
desde los manantiales que hay en la Reñinosa, por medio de cañería que costó
algunos miles de pesetas; prestando con ello gran beneficio á gran parte de los
vecinos, que para abastecerse de líquido tan indispensable, tenían que ir
precisamente á la fuente principal situada á un estremo del pueblo.
Muchos celebraríamos se terminara
pronto la fuente que se construye bajo la dirección del inteligente tallista
Sr. Negot [potser Nebot] por ser un notable monumento que adornará la entrada
de la hermosa villa de Callosa de Ensarriá.
Bueno seria que el Alcalde Sr.
Grau ordenara colocar un banco de piedra[5] en uno de los estremos de
la plaza, para que disfrutasen los vecinos horas de soláz y esparcimiento en
las tranquilas noches de verano respirandolas embalsamadas brisas de los
inmediatos campos engalanados con su ropage de eterna verdura."
Per tant, és en l'alcaldia
de Salvador Savall on es produeix la canalització des de la font de la
Renyinosa fins a la plaça del Convent. Com sabem, aleshores la font Major ja estava
canalitzada a través de canal cap al poador i, situat aquest al final del
carrer de sant Vicent, suposava un inconvenient per a gran part de la població per
haver-se de desplaçar carregats pesadament amb cànters -o qualsevol altre estri[6]-
per abastir-se de les necessitats diàries d'aigua. Per a resoldre aquest
inconvenient, les obres van conduir les aigües de la font de la Renyinosa,
situades a uns 200 metres del poador i a les faldes de l'Almèdia, fins a la
plaça del Convent. És posteriorment, en l'alcaldia de Joaquín Grau, quan es
planteja i s'aprova la realització de la font amb la contractació del tallista
i la compra dels materials.
Poc després, el 6 de setembre
tenim la confirmació de la conclusió de les obres:
"No podemos menos que
continuar elogiando la conducta del alcalde de Callosa de Ensarriá nuestro
distinguido amigo el afamado Médico-Cirujano D. Joaquín Grau Pallarés, que en
breve tiempo ha llevado á efecto unas importantísimas mejoras, construyendo en
la Plaza del Convento la fuente que ya indicamos, siendo una obra de notable
gusto artístico, tanto por su forma como por la clase de piedra en que ha sido
construida, produciendo un hermoso efecto, pues á pesar de ser sumamente
pintoresca la entrada por la carretera en la Villa, la fuente la adorna de un
modo extraordinario ofreciendo un delicioso golpe de vista los surtidores, por
las ricas aguas que despiden y que por ser estomacales, merecen que sean
probadas por los forasteros, y especialmente por los enfermos que quieran
recobrar la salud."
Així doncs, podem
afirmar que la construcció de la font es va dur a terme aproximadament des de
juny fins a l'agost de 1896. Malauradament, El
Eco de la Marina va lliurar el seu últim número el 16 de maig de 1897. Consegüentment,
per a continuar la nostra història haurem de consultar altres fonts.
Les actes de
l'Ajuntament de Callosa es remunten fins a primeries del segle XX -el llibre
més antic correspon a les actes del 1904- i subministren una informació valuosa
sobre la vida política de la localitat, però també sobre qualsevol altre àmbit
de la vida callosina. Analitzant aquesta
documentació, és en l'Acta de la sessió del 4 d'octubre de 1908 on trobe una nova
referència a la font.
"Que se proceda igualmente a
cubrir con cemento la cañería que conduce el agua de la fuente de la reniñosa a
la fuente de la plaza del convento."
Com habitualment,
a l'espera de l'arribada de visitants de les poblacions veïnes atrets per les
festes, la fira i el conjunt d'actes festius que envoltaven les celebracions,
la corporació local s'esforçava en condicionar els espais públics i assegurar
les condicions sanitàries idònies. És en aquest context, on es procedeix a la
cobertura de les canonades amb cement.
Més endavant, en
la sessió del 7 de juliol de 1912 trobem l'últim element que configura la font en
la forma en què apareix a la foto superior. És a dir, amb la columna de ferro que
sosté dues bombetes, encarregades de enlluernar la font a la nit.
"Por el Sr. Presidente [en
José M. Roig Saval] se manifestó, que con el fin de hermosear la Plaza de
Canalejas [del Convent], había dispuesto la colocación de una columna de hyerro
con dos aparatos para el alumbrado eléctrico en la fuente pública que allí
existe, y como quiera que en el presupuesto municipal vigente no hay
consignación especial para el pago de tales objetos, proponia al Ayuntamiento
se pagara el importe de dicha columna y demás necesarias al objeto indicado del
capítulo de imprevistos.
La Corporación en su vista por
unanimidad acordó se paguen la columna referida y gastos ocasionados para su
colocación del Capítulo de imprevistos del presupuesto vigente y los aparatos
para el alumbrado público puestos en la misma del capítulo
correspondiente."
Aquesta última
dada ens permet datar la foto superior entre dues dates. Per una banda, la
segona meitat del 1912, quan la columna va ser efectivament instal·lada i,
d'altra, l'any 1914 quan el llibre de Figueras Pacheco, Geografía de la Provincia de Alicante, il·lustrava el seus
comentaris al voltant de la vila callosina amb la foto de la font en la seua
pàgina 692.
Fins i tot, podem ser més precisos si atenem a Gregori (1994, pàg. 108-112) on s'afirma que els
primers arbres es van plantar el curs escolar 1912-13. El fragment diu així:
"Las escuelas del Convent
tenían un patio de recreo en la plaza actual y otro en el pati dels bous
(llamado así, porque allí encerraban o lidiaban los novillos en las fiestas
patronales -'dies de bous'), contiguo a la sacristía de la iglesia de la
Patrona. Hasta principios de este siglo la plaza/patio se encontraba sin
árboles.
Fue durante el curso 1912/13
cuando se plantaron los primeros árboles de varias especies. La plantación fue
obra de los niños y niñas de las escuelas, dirigidos por sus maestros. Se
celebró una fiesta y se dedicó un canto ex profeso para el acontecimiento. Se
plantaron acacias (la robinia psedoacacia). Junto a una de ellas (todavía
quedan tres de las primitivas) [...]"
Encara que en
l'Acta de la sessió del 6 de febrer de 1916 trobe que:
"Por el Señor Presidente [en
Joaquín Tasa Ferrer] se manifestó que Don Pedro Canto [probablement Cantó]
Garcia, escribano del Juzgado de Instrucción y primera instancia de esta villa
y su Partido, ha regalado los arboles, que se han de plantar en la Plaza de
Canalejas [del Convent] el día que se celebre la fiesta cultural, y por
consiguiente proponía a la Corporación se dieran las gracias al donante de
tales arboles."
La interpretació
més probable es que hi va haver una primera plantació durant el curs escolar
1912/13 amb arbres de diferents especies i que posteriorment va ser ampliada
per una altra al 1916. A més, les fotos posteriors de la plaça pareixen
corroborar aquesta versió. Si aquesta premissa és correcta, podem afirmar que
la fotografia publicada al 1914 va ser realitzada entre la segona meitat del
1912 i principis del 1913.
En
aquest moment, algunes denominacions són diferents a les actuals. Primerament,
el carrer d'entrada a la localitat s'anomena de la Creu. Segonament, el carrer
des del qual es realitza la fotografia ja s'anomena sant Francesc encara que la
denominació antiga era de l'Assafà[7].
I, finalment, en la sessió del
17 d'abril de 1910 la corporació municipal feia notar que: "[...] en vista
de los anuncios insertos en las Gacetas de Madrid correspondientes á los días
13 y 14 del presente mes, sacando a subasta para el 7 de mayo proximo los
trozos de Carreteras que faltan para terminar las de esta Villa a la Ciudad de
Alcoy y la de Pego a Benidorm, así como la de la Carretera de la Media Legua a
Polop, cuyas subastas han sido conseguidas debido al interés tomado por el
Exmo. Sr. Don José Canalejas [...]". Consegüentment, decidia que "[...] se dé a la actual Plaza del
Convento el nombre de Plaza de Canalejas."
A més,
aquesta datació ens permet aproximar-nos encara més a l'ambient humà al darrere
de la fotografia. Per exemple, un nou rector arribava a Callosa el 14 de
setembre de 1913[8],
en Salvador Faus Moratal, i l'església
de la fotografia és la que ell va conèixer. Església que seria escenari més
endavant -el 6 de desembre de 1916- d'un dels episodis més divertits i simptomàtics
de la societat de l'època: el conegut en Callosa com el succés del dimoni[9].
Sobre l'espai contigu a l'església, el
cert es que era una espai sense utilitat pràctica i ja era tema de debat el fet
de reutilitzar-lo com a establiment benèfic o escola. Si trepitjarem el Jutjat
Municipal de l'època, probablement podríem trobar, tal com hi apareix al Directorio Valenciano de 1915, com a
jutge a Marcelino Blanquer i secretari a Vicent Gregori. Un, llicenciat en Dret
per la Universitat de València, advocat, jutge, procurador del Comte d'Orgaz,
professor d'Història Universal en l'antiu Col·legi Nostra Senyora del Remei, protagonista
de nombroses anècdotes, a més d'escriptor de multitud de breus obres poètiques
populars i de caràcter humorístic, i de la fascinant sarsueleta L'Alegria
dels fadrins o Festes de Sant Jaume amb música de
Batiste Bernabeu. I si tot això no fos suficient, també possible creador del Samperet,
tal com afirma Ronda (1992, pàg. 100). L'altre, director de la banda de música La Vella, ja que cal recordar que en
aquest moment -1913- sabem han certesa que ja existien dues bandes de música
actives en la localitat. Més enllà, en el Jutjat de Primera Instància, potser trobaríem
a Pedro Cantó García, escrivà , que al 1916 va regalar els arbres que
posteriorment es van plantar a la plaça del Convent i que molts dels nostres
majors encara recordaran. Més enllà, l'antiu refectori que havia estat
reutilitzat primer com a escola i posteriorment com a teatre. Espai, per tant,
de representació i música amb una història encara en molts aspectes desconeguda
i que, amb la probablement posterior arribada del cinema[10], esdevindria la primera
sala de projecció estable de la nostra localitat.
Per acabar, són
molts els comentaris que es poden fer sobre un fotografia -aquest article n'és
una prova- però, en qualsevol cas, calen dades i malauradament gran part del
nostre patrimoni col·lectiu roman en un lamentable espai de penombra. La segona part d'aquest article pretén solucionar
aquesta situació en un camp de coneixement més proper als meus interessos.
2. LA BANDA DE
CALLOSA: UNA PROPOSTA DE COL·LABORACIÓ COL·LECTIVA[11]
Respecte a la
història de la banda callosina, una primera mirada a l'estat de la qüestió fa
palesa la dispersió de les fonts i la falta d'una narració unitària, però tots
no són aspectes negatius a vèncer, hi han altres de positius. Un d'ells és la
revista Línies i Espais, patrocinada
per l'Associació d'Amics de la Música. Aquesta revista s'inicia a la dècada
dels 90'[12]
del segle passat i, més enllà de la informació administrativa i cultural
relacionada amb aquesta entitat, des dels seus inicis va fer possible una
renovada mirada sobre l'activitat musical callosina. Tot i que hi ha tot un
conjunt d'articles valuosos que s'estenen fins a l'actualitat, m'agradaria
destacar l'etapa inicial on es van publicar un conjunt d'entrevistes i material
gràfic amb un valor històric innegable.
D'altra banda,
cal destacar el valuós cabal d'informació que subministra la Revista de Festes de Moros i Cristians
que ara sostenen amb les seues mans. Inicialment, poc més que el programa de
festes, tot i que posteriorment va introduir breus articles fonamentalment de
les autoritats locals: civils, eclesiàstiques i festeres. Sens dubte, un canvi
profund s'estableix a l'any 1954 provocat per les celebracions històriques i
religioses que conflueixen per a generar un nou model que serà referència per a
anys posteriors. Entre l'actualitat i aquell passat s'interposa un breu
període, de 1968 a 1974, on sorprenentment -o no- hi ha una manca esfereïdora
d'articles. En l'actualitat, és un fòrum obert de participació i discussió que
abasta més enllà de la temàtica pròpiament festera per atendre qualsevol
qüestió d'àmbit local.
És en aquesta
revista on trobem el transcendent article de Mayor (1982, pàg. 131). Allí[13] apareix la fotografia més
antiga que coneixem de la banda callosina, juntament amb la primera relació de
músics amb nom, primer cognom, sobrenom i instrument. L'autor data la foto de
finals del segle XIX, probablement al voltant de 1898. Segons l'autor, la
informació la rep de les filles de Bautista Gregori, General, un dels protagonistes de la fotografia.
Seguidament,
adjunte la fotografia amb el mateix text que acompanya l'article de Mayor. A
més, entre claudàtors he afegit informació complementària.
Nombre Sobrenombre Instrumento
Vicente Gregori
Roig Cheneral Director
Salvador Gregori
[Roig] Cheneral Fiscorno
[Fliscorn]
Fernando
Berenguer Mariquita Bombardino
Bautista Gregori Cheneral Bajo
Francisco Gregori Cheneral Requinto
Rafael Llopis Buñolet Trompeta
Fernando Domenech Cherrinot Trompeta
Luis Sanchiz [o
Sanchis] Saforna Trompeta
Bautista Vidal
[Seguí] Martinet Clarinete
Jose Ivorra Sabateret Bombardino
Vicente Ivorra Sabateret Bombardino
Vicente Pérez Piera Trombón
Francisco Pérez Piera Clarinete
José Sanchiz [o
Sanchis] Domià
o Castell Clarinete
Vicente Pascual Clarinet
Salvador Pascual Clarinet
Bautista
Guardiola Benito Caja
Domingo Guardiola Melic Platillos
Fernando
Guardiola Escorrim Trompeta
Jones [José o
Gabriel[14]] Guardiola Escorrim Bombardino
Vicente Benimeli Mascaró Clarinet
Francisco Espasa Maña Bombardino
Francisco Espasa Dama Trombón
Jaime Seguí Bombo
Una altra foto
apareix de forma destacada en les fonts callosines. Encara que la foto inferior
està estreta de l'arxiu fotogràfic de l'Ajuntament de Callosa, apareix
publicada en Línies i Espais a l'any
2005 sense cap informació afegida. No obstant aquesta manca de dades, podem
datar la fotografia al voltant de l'any 1910 i, fins i tot, podem identificar
algunes de les persones que hi apareixen[15].
Noms i cognoms
d'alguns dels protagonistes:
Vicente Gregori Roig, General
Salvador Gregori Roig, General
Salvador Seguí Gregori
Juan Bautista Llinares Sanchis
Finalment,
m'agradaria presentar una fotografia que apareix en la pàgina 38 del llibre de
Cotes (1999). Es tracta de la companyia teatral callosina activa en la dècada
de 1910. Poc més puc dir que el mateix Cotes,
Tomàs Guardiola, hi és present.
En resum, més
enllà de la clarificació de l'estat de la qüestió, aquest article pretén molt
més que oferir informació. Pretén arreplegar-la i unificar-la, ja que hi ha
qüestions que no seran documentables a partir de la informació que roman. Una
part de la memòria històrica s'esvaeix amb el pas del temps. Les qüestions que
difícilment podran abordar-se en el futur i que quedaran perdudes per sempre
són aquelles que m'agradaria plantejar en aquest article.
Els interrogants o objectius que pretenc clarificar són:
1. Identificar els protagonistes de les fotografies, és a dir, noms i
cognoms.
2. Documentar
qualsevol altre material gràfic o de qualsevol tipus relacionat amb la música, la
banda i el teatre d'aquest període històric.
És per això que
demane la col·laboració de qualsevol familiar o descendent, fill o nét, dels protagonistes.
Els convide a revisar fotografies i records familiars relacionats amb les
pràctiques musicals i escèniques de la nostra localitat vinculades a aquestes
fotos. I, si poden afegir més informació que l'expressada en l'article, els
invite a contactar amb mi a través del correu electrònic, franjoansr@gmail.com,
o també adreçant-se directament o a través del telèfon, 965881894, a
l'Associació d'Amics de la Música.
LLISTAT DE
REFERÈNCIES:
Cotes, T. de(1999).
Recuerdos de juventud : (años 1901-1915),
ed. Ajuntament de Callosa d'en Sarrià i Institut de Cultura "Juan
Gil-Albert".
Directorio valenciano.
Guía especial de las provincias de Alicante, Castellón de la Plana y Valencia
(1915). Ed. Anuarios Bailly-Baillére y Riera Reunidos.
Figueras Pacheco,
F. (1914). Geografía de la provincia de
Alicante. Barcelona: "Geografía General del Reino de Valencia"
(coord. F. Carreras i Candi).
Gonsalbes Roig, J. (2005). Memòria de
Callosa d'en Sarrià a través d'un exiliat, J.A. López (coord.), edició
Lluís-Xavier Flores i Abat i Vicent Beltran i Calvo, ed. Ajuntament de Callosa d'en Sarrià: Regidoria
de Cultura i Museu d'Etnologia i Arqueologia
Gregori Mayor,
S.(1994)."Del convent a Barceloneta: historia de un árbol". Revista de festes de Moros i Cristians (pàg. 108-112)
Gregori Mayor, S.(2000). La
iglesia de Callosa. Crónica del siglo XX. Parroquia de S. Juan Bautista. Ed.
Parroquia de S. Juan Bautista, Callosa d'en Sarrià.
Guardiola Fuster, M. (1995). Del Ayer. Ed. Such
Serra. Alacant.
Lloréns
Barber, R.; Lloréns Estarelles, C. (2007). La prensa en la Marina Baixa (1882-1999). Ed. Instituto Alicantino
de Cultura "Juan Gil-Albert".
Martínez Solbes,
J.P. (1998). "El convent de Sant Sebastià de frares menors caputxins de
Callosa d'en Sarrià". Sarrià (n.
0, p. 67-76). Callosa d'en Sarrià.
Mayor Antón, J.
(1982) "Historia de la música en Callosa". Revista de festes de Moros i Cristians de Callosa d'en Sarrià (pàg.
131)
Ronda i Perales, J. (1992). "A propósito del Samperet". Revista de festes de Moros i Cristians
(pàg. 100).
Salvà i
Ballester, A. (1960). La villa de Callosa
de Ensarrià. Ed. Institut de Cultura "Juan Gil-Albert".
Salvà i
Ballester, A. (1988). De la marina i
muntanya. Edició de Rafael Alemany. Ed. Institut d'estudis Juan Gil-Albert
i l'Ajuntament de Callosa d'en Sarrià.
Seguí Pérez, S.
(1980) "Datos para la historia musical de Callosa". Revista de festes de Moros i Cristians de
Callosa d'en Sarrià (pàg. 64)
[1] L'aspecte nou és la data, Salvà (1960, pàg. 160) ja
afirmava que: "[el] convento de Capuchinos [...] que había sido cedido a
esta población para objeto de utilidad pública."
[2] No tinc res més que agraïment per a Albert
Alcaraz, encarregat de l'arxiu, pel seu entusiasme i desinteressada ajuda.
[3] Probablement el mateix J. Javier Pérez que posteriorment
serà nomenat alcalde de Callosa a principis del segle XX.
[4] Potser l'anotació de l'autor intenta
evitar la confusió amb el aleshores Secretari de l'Ajuntament Salvador Savall i
Plana.
[5] Aquesta idea posteriorment va ser duta a terme probablement
l'any 1905. La trobem en Cotes (1998, pàg. 220) quan parla dels banquets de les mentires i determinava
el punt d'eixida en la tradicional Correguda del Gall, associada a les festes
de sant Jaume i que també queda plasmada en la sarsueleta L'Alegria dels fadrins o Festes
de Sant Jaume amb música de Batiste Bernabeu i text de Marcelino Blanquer.
En Salvà (1988, pàg. 259) s'afirma que: "Finides les danses, anaven,
tocant la dolçaina davant i seguint la gent a vegades ballat per lo carrer, al Pouador,
on començava la correguda de gall,
eixint del banquet de les mentires
fins al Pouador, i qui era aplegat primer s'enduia el pollastre que tenia en la
mà un algutzil."
[6]Si observen detingudament la fotografia
del Convent, observarem que el jove de l'esquerra sosté un pitxer. Potser un
aprenent de barber proveint d'aigua?
[7] Queda clar que des dels 30' del segle passat
aquesta carrer ja era conegut com a sant Francesc, ja que Salvà (1960, pàg.
208) escriu: "[el Convent està] por frente a la calle del Assafá, hoy San
Francisco". En l'acta de la sessió del 26 de maig de 1907 trobe que es
parla de: "[...] una alcantarilla por las calles de la Virgen de las
Injurias, Divina Pastora, Runa y San Francisco [...]". El que no puc determinar és el moment exacte
on es produeix el canvi entre una denominació i l'altra.
[8] En la relació inicial de rectors del segle XX,
Gregori (2000), al qual no puc considerar res més que un expert en la matèria,
data el període com a rector de Salvador Faus Moratal de 1916 a 1921, però
segons l'Arxiu Diocesà de València el seu nomenament data del 15 d'agost de
1913 i és, posteriorment, en setembre quan pren possessió de forma efectiva del
càrrec.
[9] Aquest episodi de la història callosina,
aparentment oblidat de la nostra memòria col·lectiva, apareix tractat en
Gregori (2000), encara que recomanaria la lectura de Guardiola (1995, pàg.
31-33).
[10] Cotes (1999, pàg. 221) afirma que: "También por
aquella época [al voltant de 1911] vimos el primer cine cómico y revistas en la
Plaza Mayor, donde con una pantalla compuesta por un par de sábanas colgadas de
unos balcones, la gente se sentaba en ambas partes de la sábana y contemplaba
el primer cine visto en Callosa, aunque no tardó mucho en instalarse en el
teatrito que había en una nave del Convento de los Frailes. En él se daban
películas de series y películas cómicas y la entrada sólo valía 10 céntimos
[...]". Per a Gonsalbes (2005, pàg. 102) la data és un poc posterior:
"Era l'any de 1916 (poc més o menys) que a la plaça de l'Ajuntament ens varen
fer una demostració del que era el cine mut, ja que llavors no es coneixia el
cine sonor ni parlat". Jo m'incline per pensar que la data de Gonsalbes és
més precisa.
[11] Es tracta d'una superficial modificació d'un
article que ja va ser publicat en la revista Línies i Espais de l'any 2014, pàg. 66-67.
[12] Crec recordar que en 1994 apareix el primer
número.
[13] Trobe també aquesta fotografia a Línies i Espais en l'edició de març de
1996 amb la informació òbviament estreta de l'article de Mayor.
[14] En l'article de Seguí (1980, pàg. 64) s'afirma
que a finals del segle XIX entre els components d'aquesta banda hi apareixen:
"los hermanos Fernando y Gabriel Escorrim".
[15] He d'agrair la col·laboració de Josefa Gregori
Plana i la seua filla, Teresa Calvo Gregori.
No hay comentarios:
Publicar un comentario