jueves, 21 de febrero de 2013

El primer accident automobilístic a la Marina; per Joaquín Ronda Pérez



El primer accident automobilístic a la Marina

Joaquín Ronda Pérez

http://orcid.org/0000-0002-4230-4075



A l’amic Pablo Giménez



La nit del vint-i-set de juliol de 1910, el diputat provincial Manuel Orts Cano (Benidorm, 1872 – Algorfa, 1924) retornava des d’Alacant cap a Benidorm. Les sessions de la diputació s’havien interromput per vacances, i Orts decidí passar la canícula en la seua vila La Angelita, localitzada en la partida de la Mitja Llegua a Benidorm[1].

Accés a la finca de la Mitja Llegua per la carretera de Benidorm a l'Alfàs. Foto: Joaquín Ronda Pérez, 7-02-2013.


Estiuejar era ja un hàbit incorporat a l’estil de vida dels burgesos de la Marina, que passaven llargues estones de l’any a la ciutat fent política, exercint algun càrrec administratiu, o simplement gaudint dels atractius de la vida urbana. La ciutat els permetia trobar-se amb burgesos d’altres àrees geogràfiques i, tots plegats, desenvolupar activitats socials de tipus cultural, benèfic o esportiu.

El burgés combinava les estades a la ciutat amb períodes prolongats en els seus llocs de procedència; per esta raó, convertiren alguna de les seues possessions, dins del nucli urbà o en disseminat, en habitatges confortables i elegants. Hi llegien, escrivien i escoltaven música, rendien comptes amb administradors i arrendataris, es reunien amb la seua “clientela política” o convidaven algun notable “de Madrid” per caçar o recórrer la costa azul espanyola, metàfora utilitzada sovint per la premsa contemporània en referència a la Marina.



Façana de Villa Angelita. La terrassa, segons Pérez de los Cobos, fa la diferència entre la casa de camp i la de recreació; PÉREZ DE LOS COBOS GIRONÉS, Francisco, Alquerías, masías y heredades de la Comunidad Valenciana, Valencia, 2005, pp. 103.
La biblioteca de Villa Angelita; Foto: Ibídem, p. 104


El vehicle utilitzat per al desplaçament era un automòbil propietat d’Orts. Acompanyant al polític viatjaven el seu cunyat, el capità de la guàrdia civil José de León Álvarez, i un chauffeur, Vicente Martínez. Segons el diari La Época, era el militar qui conduïa el cotxe[2].

A l’altura de la Venta la Cala el cotxe es trobà amb un carro. El conductor tocà la botzina i el carro s’apartà però, malauradament, els viatgers es trobaren de cop amb un segon carro enmig de la carretera; per veure d’esquivar-lo, León va girar el volant i el cotxe amb els seus passatgers caigué baix d’un terraplé de tres metres de profunditat.

Manuel Orts isqué del cotxe i ajudà el chauffeur. Ambdós, coberts de sang, aconseguiren traure el capità León, que havia perdut el coneixement. Des de la Venta, on reberen els primers auxilis, avisaren la guàrdia civil de la Vila Joiosa, que els portà a La Angelita.

El resultat no fou de gravetat per als ferits, només van haver de guardar llit uns dies, però la categoria dels personatges, i la novetat que suposava un accident automobilístic a l’època, causà una gran repercussió mediàtica[3].

Torre de Morales (Benidorm), situat en la carretera Silla-Alacant. on aproximadament tingué lloc el accident la nit del vint-i-set de juliol de 1910. Foto: Joaquín Ronda Pérez, 29-01-2013.


Però, qui era Manuel Orts Cano?

Manuel Orts Cano fou un prototip de la burgesia comarcal de principis del segle XX. Son pare, Francisco de Paula Orts, havia estat un destacat propietari i influent polític en l’àmbit comarcal i provincial, mentres que la mare, Ana del Carmen Cano, nascuda a San Roque (Cádiz), suposem que degué pertànyer a una família benidormera dedicada a l’almadrava i desplaçada per este motiu al sud peninsular. 
Foto: RAMOS, Vicente, Historia parlamentaria, política y obrera de la provincia de Alicante, vol. IV., Alicante, 1992, pp. 224-225.


Manuel es va llicenciar en dret però es dedicà fonamentalment a la política, dins de les hosts conservadores comarcals encapçalades per la família Orduña de Guadalest. Alcalde de Benidorm el 1899, més tard obtingué quatre actes de diputat provincial pel districte Pego-Cocentaina. En esta institució arribà a ser president entre 1914 i 1916. El 1918 culminava la seua carrera política quan fou nomenat senador per la província d’Alacant. La política d’antany no era una activitat remunerada, és més, solia costar diners, açò no va ser cap impediment per a Orts, amo d’un gran patrimoni a Benidorm i Finestrat[4].

Casat amb Sra. María Antonia Sellés i Arozarena, el matrimoni li permeté convertir-se en cunyat del prohom alacantí, Alfonso de Rojas i Pascual de Povil. D´altra banda, la seua germana va contraure noces amb l’esmentat capità León[5].

D’aficions distingides, Manuel Orts fou comissari, el juliol de 1911, de l’aero-club español, entitat que preparà el raid aeri València-Alacant[6]. A més fou president de Real Sociedad de Tiro de Pichón de Alicante[7].

No és estrany doncs que, amb este perfil d’home mundà i esnob, el benidormer fóra el 1910 un pioner en l’ús de l’automòbil en la nostra comarca, quan només havien transcorregut deu anys de la promulgació del Reglamento para el Servicio de Coches Automóviles por las Carreteras del Estado (1900) [8] i de la matriculació del primer cotxe a Espanya[9].

Com a colofó volem recordar que la imatge d’automòbils transitant per carrers i carreteres és un dels trets característics de la modernització dels països occidentals als voltants del primer terç del segle XX. L’automòbil representava una projecció de la burgesia almenys en tres aspectes: per una banda era un símbol d’estatus, tan sols a l’abast de les classes més benestants de la societat; també materialitzava un progrés de la tècnica que permetia amplificar la mobilitat i acurtar distàncies; per últim, l’automòbil era un bé susceptible de ser comercialitzat i del qual es podia obtindre bons profits econòmics.

Durant la mateixa època la comarca de la Marina experimentà un fort creixement econòmic, impel·lit per l’exportació de productes agrícoles als mercats europeus, que consolidà una burgesia comarcal de comerciants i propietaris rurals. Esta elit practicà estratègies matrimonials, estils de vida i hàbits similars als seguits pels seus homòlegs en altres llocs d’Espanya i Europa, tot i quan s’ha de tindre en compte la dissimilitud en els graus de desenvolupament econòmic d’estos països i regions.





[1] Esta partida es troba situada a l’est de Benidorm. Fita al N. amb la carretera general 332, a l’est amb l’assagador de la Barrinada, al S. amb l’antic camí Real, a l’O. amb la partida de Sanç. Aquesta partida va ser propietat d’una mateixa família, però no se sap si primer va ser el topònim que originà el nom de la finca o a l’inrevés. Per a Pasqual Almiñana, l’explicació del seu nom és que la Mitja Llegua castellana, equivalent a 10 kms., és la distància entre Benidorm i la partida; ALMIÑANA OROZCO, Pasqual, Els topònims de Benidorm (1321-1955), Benidorm, 2001, pp. 236-237.

[2] La Época, 29-07-1910.

[3] Entre el vint-i set i vint-i-vuit de juliol de 1910, el succeït aparegué, al menys, en els diaris següents: ABC, El Liberal, El Pueblo, Heraldo de Alcoy, La Correspondencia de España, La Época i. La Vanguardia. En estes fons hemerogràfiques hem basat el nostre relat.

[4] En la declaració de béns que justificà davant del Senat, certificà en estos termes municipals més de nou millons de metres quadrats, i quinze cases en el carrer Alameda de Benidorm (Archivo del Senado, Expediente personal del Senador D. Manuel Orts y Cano, Signatura: ES.28079.HIS-0324-05).
[5] Agraïsc a Miguel Guardiola esta informació genealògica.

[6] Esta competició ixqué de l’aerodrom de la Malvarrosa (València) a les cinq del matí del dia 29 de juliol de 1910, i recorregué tota la costa llevantina fins arribar a l’aerodrom d’Alacant a les deu del matí del mateix dia. El raid anava acompanyat d’una caravana de cotxes i tenia el suport logístic de vaixells de l’armada espanyola. El guanyador fou l’aviador Lasseur (La Correspondencia de España, 30 de julio de 1911).

[7] En 1912, la Reial Societat celebrà a Alacant un campionat de tir al colomí coincidint amb una visita del rei Alfonso XIII a la ciutat; el monarca prendé part resultant guanyador Manuel Orts, que no fallà cap tir dels deu en què consistia el repte (La Correspondencia de España, 16 de marzo de 1912).

[8] El reglament, entre altres capítols, inaugurava el permís de conduir, limitava la velocitat a 28 Km/h en carretera i a 15 Km/h per casc urbà, i obligava a la matriculació dels vehicles amb la lletra de la província i un número correlatiu (Gaceta de Madrid, 20-09-1900, nº 263). .


[9] Correspon a un “Clément”, propietat de Josep Sureda, de Palma de Mallorca. http://fotosantiguasdemallorca.blogspot.com.es/2011/04/el-primer-automovil-matriculado-en.html).