martes, 25 de junio de 2013

El sufragi universal a Callosa d’en Sarrià: el Cens Electoral de 1892, per França Galiana i Joaquin Ronda



El sufragi universal a Callosa d’en Sarrià: el Cens Electoral de 1892

per França Galiana i Joaquin Ronda







L’any 1890, el govern liberal de Sagasta aprovava, mitjançant la llei del 26 de juny, el sufragi universal per a barons majors de vint-i-cinc anys. Era la segona vegada que la ciutadania aconseguia este dret polític[1], i la seua primera conseqüència pràctica fou que el cens electoral nacional passà de huit-cents mil a quatre milions huit-cent mil possibles votants.

Eren requisits per a ser elector gaudir de tots els drets civils, és a dir, no estar inhabilitat o processat judicialment, i estar inscrit en el cens electoral d’un municipi amb almenys dos anys de residència.

La institució encarregada de la formació, revisió i custòdia del cens electoral era la Junta Municipal del Censo Electoral, un organisme constituït pel president, l’alcalde; un secretari, el mateix de l’ajuntament, i uns vocals que eren els regidors d’eixe moment a més dels exalcaldes.

El procés d’elaboració del cens començava tots els anys l’1 d’abril. Eixe dia el jutge municipal i el jutge de primera instància entregaven a l’alcalde dos llistats certificats. El primer incloïa els electors que havien mort durant els últims dotze mesos, mentres que el segon era un justificant d’aquells electors que, per manament judicial, havien perdut la condició de votants.

El 10 d’abril, a les huit hores del matí, l’alcalde feia penjar quatre llistes a la porta de l’ajuntament. Dos d’estes, numerades amb el dos i el quatre, eren les abans esmentades. El llistat número u era el dels electors de l’any propassat, amb nom complet, edat, domicili, professió, i si sabien o no llegir i escriure. El número tres el formaven aquelles persones que havien adquirit el dret per nou veïnat.

El 20 d’abril es reunia la Junta Municipal en la Sala de sessions de l’ajuntament. El president posava a disposició de la Junta els quatre llistats amb els corresponents certificats dels jutges, aleshores la Junta escoltava les al·legacions d’exclusió, inclusió o rectificació que presentaven els mateixos afectats o altres veïns, i tenia l’obligació d’admetre els documents justificatius de les respectives reclamacions.

Arribada la fi de la sessió, la Junta formava huit llistats que enviava a la Diputació d’Alacant, on es reunia la Junta Provincial del Censo Electoral l’1 de maig, per a la seua tramitació definitiva. La qüestió més conflictiva era sempre l’admissió o el rebuig de les al·legacions presentades, que podien arribar fins i tot a l’Audiència de Justícia. L’1 de juny la Junta Provincial fixava el cens inapel·lable que, autoritzat pel president i pel secretari de la Diputació i amb els segells registrals, el feia arribar per correu a l’alcalde. Només es convocaven eleccions, l’alcalde tenia l’obligació de col·locar l’exemplar en lloc públic fins la jornada electoral, eixe mateix dia deixava també una copia en les respectives taules electorals[2].

El llistat que de seguidas transcrivim és el llistat número u que l’alcalde de Callosa, el metge Joaquin Grau i Pallarés (Callosa, 1824-1894) del Partit Conservador, penjà el 10 d’abril de 1892, i signà el 20 d’abril juntament amb el secretari, Alejandro Favieres i Ronda (Callosa, 1851-1905). És el més complet dels llistats que s’elaboraven perquè no hi ha exclosos.

El cens afig un camp addicional establit pel Reial Decret del 24 de març de 1891[3]: si el censat podia o no ser elegible com a regidor municipal. A este respecte, l’article núm. 41 de la llei municipal del 2 d’octubre de 1877, determinava una quota de contribució directa mínima per poder excercir càrrec representatiu, a més de tindre una residència fixa en el municipi d’almenys quatre anys[4].

Una última observació, Callosa amb un cens de més de cinc cents electors i menys de mil, es dividia en dos seccions: la primera era la Sala Capitular, l`ajuntament; i la segona era l’escola, en el carrer Sellesos, on havia estat el Pòsit[5].

Si punxeu el següent enllaç, podeu descarregar-vos el cens i, si teniu arrels callosines, trobar els vostres avantpassats, saber on vivien, quina era la seua categorització professional[6], i si estaven alfabetitzats:










[1] La primera fou el 1869 sent el mateix Sagasta ministre de la governació.

[2] La metodologia utilitzada es troba en el Títol II de la llei electoral (Gaceta de Madrid, 29-06-1890).

[3] Article núm. 2; Gaceta de Madrid, 25-03-1891.

[4] Gaceta de Madrid, 4-10-1877.

[5].Pertanyien a la primera secció els carrers i places següents: Plaza de Alfonso XII, Aurora, Arrabal, Alta, Cruz, Desamparados, Fuente, Flores, San Francisco, Injurias, Laureta, Mayor, Nueva, Olvido, Pastora, Rubio, Runa, San Roque, Sauri, Señera, Victoria i San Vicente. Pertanyian a la segona els carrers i places següents: Sellesos, Ali, Árbol, San Antonio, San Blas, Bonaire, Convento, Santa Bárbara, Castillo, Santo Cristo, Dolores, Encanto, Engracia, Esperanza, Fonteta, Iglesia, Molina, Moros, Palma, Paraiso, Polido, Rosal, Sagrario, Serrana, Valencia i el Campo. Es manté la grafia de la notícia extreta del Boletín Oficial de la Provincia de Alicante, 28-04-1891, nº 95.

[6]Respecte a les professions definim les següents:
1.        Propietario: amo de la terra; pot cultivar-la ell mateix, llogar jornalers o cedir-la per arrendament.
2.        Labrador: treballador que llaura per compte propi la terra, però que no és amo d’ella (normalment l’arrendava).
3.        Jornaler: treballador de la terra per compte alié.
4.        Tablajero: aquell que tallava públicament la carn.
5.        Vaciador: sinònim d’esmolador


[7] La transcripció s’ha fet mantenint la grafia original del document amb les seues particularitats ortogràfiques.