lunes, 26 de octubre de 2015

La font del Convent i una proposta de col·laboració col·lectiva; per Francesc Joan Sanchis i Roig

La font del Convent i una proposta de col·laboració col·lectiva
Francesc Joan Sanchis i Roig
(Article publicat en la Revista de festes de moros i cristians de Callosa d'en Sarrià, any 2015)


Espere que el lector perdone l'aparent falta de coherència d'un article que realment amalgama i tracta dues qüestions ben diferents. La primera presenta  una de les fotografies més emblemàtiques i antigues de la plaça del Convent, precursora de moltes altres realitzades en el decurs del segle XX. La segona presenta tres fotografies on es consideren elements de la història social i musical callosina de finals del XIX i principis del XX. La finalitat d'ambdues parts es també molt diferent, en una es presenten dades i conclusions, en l'altra, dubtes, suggeriments i propostes.

No obstant això, aparent és la contradicció i el lector atent observarà una unitat subjacent en la reflexió al voltant de la fotogràfica com a document cultural. Més enllà de la banalització i omnipresència actual, la reproducció fotogràfica permet a l'observador dotat dels codis adequats anar més enllà d'allò aparent i construir una narrativa. Ni més ni menys que amb qualsevol altre objecte cultural, perquè comprendre'l és fer-lo propi, dotar-lo de significat, transformar-lo i interpretar-lo. En definitiva, transgredir-lo i modificar-lo, per anar des del que és al que podria ser.

Certament, aquestes són solament paraules, i més enllà de l'exercici retòric cal entendre com les paraules s'apliquen al món real, ja que, sense això, esdevenen innocentment insignificants.

1.  LA FONT DEL CONVENT



Sabem fefaentment que aquesta fotografia va ser publicada al 1914 en la pàgina 692 de la Geografía de la Provincia de Alicante de Figueras Pacheco. En aquesta monumental obra, l'autor dedica 14 pàgines (pàg. 682-695) a la nostra localitat, dividint la seua exposició  en tres parts: descripció, notes històriques i població. La fotografia il·lustra el text, però el autor no en cap fa menció específica ni a aquesta ni a cap altra de les imatges que hi apareixen.

Si observem la fotografia, a una banda veiem l'església de la Verge de les Injuries, antigament del Convent de Caputxins. Seguidament, les antigues dependències del convent, que en 1842 havien sigut concedides gratuïtament a l'Ajuntament de Callosa durant el primer procés desamortitzador (1835-1842) com afirma Martínez (1998, pàg. 74) en el seu enlluernador article[1]. A més, tenim una descripció d'aquestes construccions en Cotes (1999, pàg. 69):

"El convento se quedó para el pueblo, la iglesia para el culto y las naves del convento las habilitaron para juzgado de primera instancia, juzgado municipal, teatro, academia y local para materiales de las casetas de feria, que era muy importante pues era feria comarcal y vivienda para el juez de primera instancia. En eso quedó el antiguo convento de frailes."

La descripció és parcialment acurada, ja que sabem que no és fins al 1921 quan la segona planta del Jutjat de Primera Instància va esdevenir vivenda del jutge. El següent fragment de Salvà (1960, pàg. 151) clarifica la qüestió:

"Por el Ayuntamiento se pagaban los alquileres de la casa-vivienda del Juez de Primera Instancia del distrito, con cargo a un guarda del Archivo del Juzgado, hasta que en 1921 se reformó el segundo piso de la casa Audiencia del Juzgado, y este piso quedó convertido en buena vivienda y la ocupan desde entonces los señores jueces."

Així doncs, d'esquerra a dreta, tenim l'església. Més enllà, la porta del magatzem per a les casetes de la fira comarcal, que coincidia temporalment amb la celebració de les festes patronals de moros i cristians. Seguidament, el Jutjat Municipal amb un rètol que indicava amb lletres majúscules "JUZGADOS".  Finalment, a la banda oculta del convent, estaria l'entrada al Jutjat de Primera Instància. Més enllà, a través d'una altra porta  s'arribaria a l'altre extrem de la nau que originàriament va ser refectori del convent i posteriorment escola, teatre i cinema de la localitat.

Cadascuna d'aquestes construccions suggereixen comentaris relacionats amb successos, personatges coetanis, i elements de la història social i cultural de la localitat. Malauradament aquest no es l'aspecte central d'aquest article. Tampoc el ric ventall humà reflectit en la fotografia, les robes, els pentinats, els carrers, les ombres, l'atmosfera o l'instant mateix en el qual el fotògraf decideix detenir el temps. Un univers humà que encara hui espera ser interpretat i desxifrat.

En aquest article, em limitaré a l'element arquitectònic central de la fotografia: la font del Convent, que Figueras (1914, pàg. 683) va descriure com "hermosa fuente de mármol negro jaspeado de blanco".  Sense formar part de cap estudi sistemàtic, les dades  pretenen clarificar la història inicial d'aquesta font i, amb sort, avançar en la datació d'aquesta fotografia.

Inicialment, tot va començar quan, interessat com ho estic en el període de finals del XIX i principis del XX, vaig decidir estudiar la premsa històrica en la Marina Baixa a través de l'excepcional llibre de Llorens (2007). Va ser allí on em vaig assabentar de la revista El Eco de la Marina, editada en La Vila i que va romandre activa als anys 1896-97. En l'Arxiu Municipal d'aquesta localitat[2], vaig poder consultar fotocòpies d'aquesta revista decimonònica cedides pel mateix Llorens.

És en aquest context on trobe la primera referència en la publicació del 31 de maig de 1896 on J. Javier Pérez[3] s'ofereix com a "corresponsal del periódico en esta localidad [Callosa] y le prometo ponerle al corriente de todo lo importante y trascendental que ocurra en este accidentado país". Poc després, el 21 de juny apareix un ressenya que clarifica part del nostre estudi:

"Digna de elogio es la conducta del Alcalde de Callosa de Ensarrià, nuestro distinguido amigo, el afamado médico cirujano D. Joaquín Grau Pallarés, por el plausible celo que demuestra en la buena administración de los intereses municipales.
Después de haber realizado repetidas mejoras en el ensanche de las calles, adoquinándolas y reformando completamente la casa del Ayuntamiento, está preparando ahora los materiales necesarios para la construcción de una preciosa fuente en la Plaza del Convento de la indicada villa, recojiendo las aguas que el anterior Alcalde D. Salvador Savall y Berenguer de Federico[4], condujo á dicha plaza desde los manantiales que hay en la Reñinosa, por medio de cañería que costó algunos miles de pesetas; prestando con ello gran beneficio á gran parte de los vecinos, que para abastecerse de líquido tan indispensable, tenían que ir precisamente á la fuente principal situada á un estremo del pueblo.
Muchos celebraríamos se terminara pronto la fuente que se construye bajo la dirección del inteligente tallista Sr. Negot [potser Nebot] por ser un notable monumento que adornará la entrada de la hermosa villa de Callosa de Ensarriá.
Bueno seria que el Alcalde Sr. Grau ordenara colocar un banco de piedra[5] en uno de los estremos de la plaza, para que disfrutasen los vecinos horas de soláz y esparcimiento en las tranquilas noches de verano respirandolas embalsamadas brisas de los inmediatos campos engalanados con su ropage de eterna verdura."

Per tant, és en l'alcaldia de Salvador Savall on es produeix la canalització des de la font de la Renyinosa fins a la plaça del Convent. Com sabem, aleshores la font Major ja estava canalitzada a través de canal cap al poador i, situat aquest al final del carrer de sant Vicent, suposava un inconvenient per a gran part de la població per haver-se de desplaçar carregats pesadament amb cànters -o qualsevol altre estri[6]- per abastir-se de les necessitats diàries d'aigua. Per a resoldre aquest inconvenient, les obres van conduir les aigües de la font de la Renyinosa, situades a uns 200 metres del poador i a les faldes de l'Almèdia, fins a la plaça del Convent. És posteriorment, en l'alcaldia de Joaquín Grau, quan es planteja i s'aprova la realització de la font amb la contractació del tallista i la compra dels materials.

Poc després, el 6 de setembre tenim la confirmació de la conclusió de les obres:

"No podemos menos que continuar elogiando la conducta del alcalde de Callosa de Ensarriá nuestro distinguido amigo el afamado Médico-Cirujano D. Joaquín Grau Pallarés, que en breve tiempo ha llevado á efecto unas importantísimas mejoras, construyendo en la Plaza del Convento la fuente que ya indicamos, siendo una obra de notable gusto artístico, tanto por su forma como por la clase de piedra en que ha sido construida, produciendo un hermoso efecto, pues á pesar de ser sumamente pintoresca la entrada por la carretera en la Villa, la fuente la adorna de un modo extraordinario ofreciendo un delicioso golpe de vista los surtidores, por las ricas aguas que despiden y que por ser estomacales, merecen que sean probadas por los forasteros, y especialmente por los enfermos que quieran recobrar la salud."

Així doncs, podem afirmar que la construcció de la font es va dur a terme aproximadament des de juny fins a l'agost de 1896. Malauradament, El Eco de la Marina va lliurar el seu últim número el 16 de maig de 1897. Consegüentment, per a continuar la nostra història haurem de consultar altres fonts.

Les actes de l'Ajuntament de Callosa es remunten fins a primeries del segle XX -el llibre més antic correspon a les actes del 1904- i subministren una informació valuosa sobre la vida política de la localitat, però també sobre qualsevol altre àmbit de la vida callosina.  Analitzant aquesta documentació, és en l'Acta de la sessió del 4 d'octubre de 1908 on trobe una nova referència a la font.

"Que se proceda igualmente a cubrir con cemento la cañería que conduce el agua de la fuente de la reniñosa a la fuente de la plaza del convento."

Com habitualment, a l'espera de l'arribada de visitants de les poblacions veïnes atrets per les festes, la fira i el conjunt d'actes festius que envoltaven les celebracions, la corporació local s'esforçava en condicionar els espais públics i assegurar les condicions sanitàries idònies. És en aquest context, on es procedeix a la cobertura de les canonades amb cement.

Més endavant, en la sessió del 7 de juliol de 1912 trobem l'últim element que configura la font en la forma en què apareix a la foto superior. És a dir, amb la columna de ferro que sosté dues bombetes, encarregades de enlluernar la font a la nit.

"Por el Sr. Presidente [en José M. Roig Saval] se manifestó, que con el fin de hermosear la Plaza de Canalejas [del Convent], había dispuesto la colocación de una columna de hyerro con dos aparatos para el alumbrado eléctrico en la fuente pública que allí existe, y como quiera que en el presupuesto municipal vigente no hay consignación especial para el pago de tales objetos, proponia al Ayuntamiento se pagara el importe de dicha columna y demás necesarias al objeto indicado del capítulo de imprevistos.
La Corporación en su vista por unanimidad acordó se paguen la columna referida y gastos ocasionados para su colocación del Capítulo de imprevistos del presupuesto vigente y los aparatos para el alumbrado público puestos en la misma del capítulo correspondiente."

Aquesta última dada ens permet datar la foto superior entre dues dates. Per una banda, la segona meitat del 1912, quan la columna va ser efectivament instal·lada i, d'altra, l'any 1914 quan el llibre de Figueras Pacheco, Geografía de la Provincia de Alicante, il·lustrava el seus comentaris al voltant de la vila callosina amb la foto de la font en la seua pàgina 692.

Fins i tot, podem ser més precisos si atenem a Gregori (1994, pàg. 108-112) on s'afirma que els primers arbres es van plantar el curs escolar 1912-13. El fragment diu així:

"Las escuelas del Convent tenían un patio de recreo en la plaza actual y otro en el pati dels bous (llamado así, porque allí encerraban o lidiaban los novillos en las fiestas patronales -'dies de bous'), contiguo a la sacristía de la iglesia de la Patrona. Hasta principios de este siglo la plaza/patio se encontraba sin árboles.
Fue durante el curso 1912/13 cuando se plantaron los primeros árboles de varias especies. La plantación fue obra de los niños y niñas de las escuelas, dirigidos por sus maestros. Se celebró una fiesta y se dedicó un canto ex profeso para el acontecimiento. Se plantaron acacias (la robinia psedoacacia). Junto a una de ellas (todavía quedan tres de las primitivas) [...]"

Encara que en l'Acta de la sessió del 6 de febrer de 1916 trobe que:

"Por el Señor Presidente [en Joaquín Tasa Ferrer] se manifestó que Don Pedro Canto [probablement Cantó] Garcia, escribano del Juzgado de Instrucción y primera instancia de esta villa y su Partido, ha regalado los arboles, que se han de plantar en la Plaza de Canalejas [del Convent] el día que se celebre la fiesta cultural, y por consiguiente proponía a la Corporación se dieran las gracias al donante de tales arboles."

La interpretació més probable es que hi va haver una primera plantació durant el curs escolar 1912/13 amb arbres de diferents especies i que posteriorment va ser ampliada per una altra al 1916. A més, les fotos posteriors de la plaça pareixen corroborar aquesta versió. Si aquesta premissa és correcta, podem afirmar que la fotografia publicada al 1914 va ser realitzada entre la segona meitat del 1912 i principis del 1913.

En aquest moment, algunes denominacions són diferents a les actuals. Primerament, el carrer d'entrada a la localitat s'anomena de la Creu. Segonament, el carrer des del qual es realitza la fotografia ja s'anomena sant Francesc encara que la denominació antiga era de l'Assafà[7]. I, finalment, en la sessió del 17 d'abril de 1910 la corporació municipal feia notar que: "[...] en vista de los anuncios insertos en las Gacetas de Madrid correspondientes á los días 13 y 14 del presente mes, sacando a subasta para el 7 de mayo proximo los trozos de Carreteras que faltan para terminar las de esta Villa a la Ciudad de Alcoy y la de Pego a Benidorm, así como la de la Carretera de la Media Legua a Polop, cuyas subastas han sido conseguidas debido al interés tomado por el Exmo. Sr. Don José Canalejas [...]". Consegüentment, decidia  que "[...] se dé a la actual Plaza del Convento el nombre de Plaza de Canalejas."

A més, aquesta datació ens permet aproximar-nos encara més a l'ambient humà al darrere de la fotografia. Per exemple, un nou rector arribava a Callosa el 14 de setembre de 1913[8], en Salvador Faus Moratal,  i l'església de la fotografia és la que ell va conèixer. Església que seria escenari més endavant -el 6 de desembre de 1916- d'un dels episodis més divertits i simptomàtics de la societat de l'època: el conegut en Callosa com el succés del dimoni[9]. Sobre l'espai  contigu a l'església, el cert es que era una espai sense utilitat pràctica i ja era tema de debat el fet de reutilitzar-lo com a establiment benèfic o escola. Si trepitjarem el Jutjat Municipal de l'època, probablement podríem trobar, tal com hi apareix al Directorio Valenciano de 1915, com a jutge a Marcelino Blanquer i secretari a Vicent Gregori. Un, llicenciat en Dret per la Universitat de València, advocat, jutge, procurador del Comte d'Orgaz, professor d'Història Universal en l'antiu Col·legi Nostra Senyora del Remei, protagonista de nombroses anècdotes, a més d'escriptor de multitud de breus obres poètiques populars i de caràcter humorístic, i de la fascinant sarsueleta L'Alegria dels fadrins o Festes de Sant Jaume amb música de Batiste Bernabeu. I si tot això no fos suficient, també possible creador del Samperet, tal com afirma Ronda (1992, pàg. 100). L'altre, director de la banda de música La Vella, ja que cal recordar que en aquest moment -1913- sabem han certesa que ja existien dues bandes de música actives en la localitat. Més enllà, en el Jutjat de Primera Instància, potser trobaríem a Pedro Cantó García, escrivà , que al 1916 va regalar els arbres que posteriorment es van plantar a la plaça del Convent i que molts dels nostres majors encara recordaran. Més enllà, l'antiu refectori que havia estat reutilitzat primer com a escola i posteriorment com a teatre. Espai, per tant, de representació i música amb una història encara en molts aspectes desconeguda i que, amb la probablement posterior arribada del cinema[10], esdevindria la primera sala de projecció estable de la nostra localitat.

Per acabar, són molts els comentaris que es poden fer sobre un fotografia -aquest article n'és una prova- però, en qualsevol cas, calen dades i malauradament gran part del nostre patrimoni col·lectiu roman en un lamentable espai de penombra.  La segona part d'aquest article pretén solucionar aquesta situació en un camp de coneixement més proper als meus interessos.

2.  LA BANDA DE CALLOSA: UNA PROPOSTA DE COL·LABORACIÓ COL·LECTIVA[11]

Respecte a la història de la banda callosina, una primera mirada a l'estat de la qüestió fa palesa la dispersió de les fonts i la falta d'una narració unitària, però tots no són aspectes negatius a vèncer, hi han altres de positius. Un d'ells és la revista Línies i Espais, patrocinada per l'Associació d'Amics de la Música. Aquesta revista s'inicia a la dècada dels 90'[12] del segle passat i, més enllà de la informació administrativa i cultural relacionada amb aquesta entitat, des dels seus inicis va fer possible una renovada mirada sobre l'activitat musical callosina. Tot i que hi ha tot un conjunt d'articles valuosos que s'estenen fins a l'actualitat, m'agradaria destacar l'etapa inicial on es van publicar un conjunt d'entrevistes i material gràfic amb un valor històric innegable.

D'altra banda, cal destacar el valuós cabal d'informació que subministra la Revista de Festes de Moros i Cristians que ara sostenen amb les seues mans. Inicialment, poc més que el programa de festes, tot i que posteriorment va introduir breus articles fonamentalment de les autoritats locals: civils, eclesiàstiques i festeres. Sens dubte, un canvi profund s'estableix a l'any 1954 provocat per les celebracions històriques i religioses que conflueixen per a generar un nou model que serà referència per a anys posteriors. Entre l'actualitat i aquell passat s'interposa un breu període, de 1968 a 1974, on sorprenentment -o no- hi ha una manca esfereïdora d'articles. En l'actualitat, és un fòrum obert de participació i discussió que abasta més enllà de la temàtica pròpiament festera per atendre qualsevol qüestió d'àmbit local.

És en aquesta revista on trobem el transcendent article de Mayor (1982, pàg. 131). Allí[13] apareix la fotografia més antiga que coneixem de la banda callosina, juntament amb la primera relació de músics amb nom, primer cognom, sobrenom i instrument. L'autor data la foto de finals del segle XIX, probablement al voltant de 1898. Segons l'autor, la informació la rep de les filles de Bautista Gregori, General, un dels protagonistes de la fotografia.

Seguidament, adjunte la fotografia amb el mateix text que acompanya l'article de Mayor. A més, entre claudàtors he afegit informació complementària.


  
Nombre                                                        Sobrenombre                                   Instrumento
Vicente Gregori Roig                                    Cheneral                                            Director
Salvador Gregori [Roig]                                Cheneral                                            Fiscorno [Fliscorn]
Fernando Berenguer                                     Mariquita                                            Bombardino
Bautista Gregori                                            Cheneral                                             Bajo
Francisco Gregori                                         Cheneral                                             Requinto
Rafael  Llopis                                                 Buñolet                                                Trompeta
Fernando Domenech                                    Cherrinot                                             Trompeta
Luis Sanchiz [o Sanchis]                               Saforna                                              Trompeta
Bautista Vidal [Seguí]                                    Martinet                                              Clarinete
Jose Ivorra                                                      Sabateret                                           Bombardino
Vicente Ivorra                                                 Sabateret                                           Bombardino
Vicente Pérez                                                Piera                                                   Trombón
Francisco Pérez                                            Piera                                                   Clarinete
José Sanchiz [o Sanchis]                             Domià o Castell                                 Clarinete
Vicente Pascual                                                                                                                             Clarinet               
Salvador Pascual                                                                                                       Clarinet
Bautista Guardiola                                          Benito                                                 Caja
Domingo Guardiola                                        Melic                                                   Platillos
Fernando Guardiola                                       Escorrim                                             Trompeta
Jones [José o Gabriel[14]] Guardiola           Escorrim                                          Bombardino
Vicente Benimeli                                            Mascaró                                              Clarinet
Francisco Espasa                                          Maña                                                Bombardino
Francisco Espasa                                             Dama                                                Trombón
Jaime Seguí                                                                                                                  Bombo

Una altra foto apareix de forma destacada en les fonts callosines. Encara que la foto inferior està estreta de l'arxiu fotogràfic de l'Ajuntament de Callosa, apareix publicada en Línies i Espais a l'any 2005 sense cap informació afegida. No obstant aquesta manca de dades, podem datar la fotografia al voltant de l'any 1910 i, fins i tot, podem identificar algunes de les persones que hi apareixen[15].


Noms i cognoms d'alguns dels protagonistes:

Vicente Gregori Roig, General
Salvador Gregori Roig, General
Salvador Seguí Gregori
Juan Bautista Llinares Sanchis

Finalment, m'agradaria presentar una fotografia que apareix en la pàgina 38 del llibre de Cotes (1999). Es tracta de la companyia teatral callosina activa en la dècada de 1910. Poc més puc dir que el mateix Cotes, Tomàs Guardiola, hi és present.



En resum, més enllà de la clarificació de l'estat de la qüestió, aquest article pretén molt més que oferir informació. Pretén arreplegar-la i unificar-la, ja que hi ha qüestions que no seran documentables a partir de la informació que roman. Una part de la memòria històrica s'esvaeix amb el pas del temps. Les qüestions que difícilment podran abordar-se en el futur i que quedaran perdudes per sempre són aquelles que m'agradaria plantejar en aquest article.

Els interrogants o objectius que pretenc clarificar són:
1. Identificar els protagonistes de les fotografies, és a dir, noms i cognoms.
2. Documentar qualsevol altre material gràfic o de qualsevol tipus relacionat amb la música, la banda i el teatre d'aquest període històric.

És per això que demane la col·laboració de qualsevol familiar o descendent, fill o nét, dels protagonistes. Els convide a revisar fotografies i records familiars relacionats amb les pràctiques musicals i escèniques de la nostra localitat vinculades a aquestes fotos. I, si poden afegir més informació que l'expressada en l'article, els invite a contactar amb mi a través del correu electrònic, franjoansr@gmail.com, o també adreçant-se directament o a través del telèfon, 965881894, a l'Associació d'Amics de la Música.

LLISTAT DE REFERÈNCIES:

Cotes, T. de(1999). Recuerdos de juventud : (años 1901-1915), ed. Ajuntament de Callosa d'en Sarrià i Institut de Cultura "Juan Gil-Albert".
Directorio valenciano. Guía especial de las provincias de Alicante, Castellón de la Plana y Valencia (1915). Ed. Anuarios Bailly-Baillére y Riera Reunidos.
Figueras Pacheco, F. (1914). Geografía de la provincia de Alicante. Barcelona: "Geografía General del Reino de Valencia" (coord. F. Carreras i Candi).
Gonsalbes Roig, J. (2005). Memòria de Callosa d'en Sarrià a través d'un exiliat, J.A. López (coord.), edició Lluís-Xavier Flores i Abat i Vicent Beltran i Calvo, ed.  Ajuntament de Callosa d'en Sarrià: Regidoria de Cultura i Museu d'Etnologia i Arqueologia
Gregori Mayor, S.(1994)."Del convent a Barceloneta: historia de un árbol". Revista de festes de Moros i Cristians (pàg. 108-112) 
Gregori Mayor, S.(2000). La iglesia de Callosa. Crónica del siglo XX. Parroquia de S. Juan Bautista. Ed. Parroquia de S. Juan Bautista, Callosa d'en Sarrià.
Guardiola Fuster, M. (1995). Del Ayer. Ed. Such Serra. Alacant.
Lloréns Barber, R.; Lloréns Estarelles, C. (2007). La prensa en la Marina Baixa (1882-1999). Ed. Instituto Alicantino de Cultura "Juan Gil-Albert".
Martínez Solbes, J.P. (1998). "El convent de Sant Sebastià de frares menors caputxins de Callosa d'en Sarrià". Sarrià (n. 0, p. 67-76). Callosa d'en Sarrià.
Mayor Antón, J. (1982) "Historia de la música en Callosa". Revista de festes de Moros i Cristians de Callosa d'en Sarrià (pàg. 131)
Ronda i Perales, J. (1992). "A propósito del Samperet". Revista de festes de Moros i Cristians (pàg. 100). 
Salvà i Ballester, A. (1960). La villa de Callosa de Ensarrià. Ed. Institut de Cultura "Juan Gil-Albert".
Salvà i Ballester, A. (1988). De la marina i muntanya. Edició de Rafael Alemany. Ed. Institut d'estudis Juan Gil-Albert i l'Ajuntament de Callosa d'en Sarrià.
Seguí Pérez, S. (1980) "Datos para la historia musical de Callosa". Revista de festes de Moros i Cristians de Callosa d'en Sarrià (pàg. 64)




[1] L'aspecte nou és la data, Salvà (1960, pàg. 160) ja afirmava que: "[el] convento de Capuchinos [...] que había sido cedido a esta población para objeto de utilidad pública."
[2] No tinc res més que agraïment per a Albert Alcaraz, encarregat de l'arxiu, pel seu entusiasme i desinteressada ajuda.
[3] Probablement el mateix J. Javier Pérez que posteriorment serà nomenat alcalde de Callosa a principis del segle XX.
[4] Potser l'anotació de l'autor intenta evitar la confusió amb el aleshores Secretari de l'Ajuntament Salvador Savall i Plana.
[5] Aquesta idea posteriorment va ser duta a terme probablement l'any 1905. La trobem en Cotes (1998, pàg. 220) quan parla dels banquets de les mentires i determinava el punt d'eixida en la tradicional Correguda del Gall, associada a les festes de sant Jaume i que també queda plasmada en la sarsueleta L'Alegria dels fadrins o Festes de Sant Jaume amb música de Batiste Bernabeu i text de Marcelino Blanquer. En Salvà (1988, pàg. 259) s'afirma que: "Finides les danses, anaven, tocant la dolçaina davant i seguint la gent a vegades ballat per lo carrer, al Pouador, on començava la correguda de gall, eixint del banquet de les mentires fins al Pouador, i qui era aplegat primer s'enduia el pollastre que tenia en la mà un algutzil."
[6]Si observen detingudament la fotografia del Convent, observarem que el jove de l'esquerra sosté un pitxer. Potser un aprenent de barber proveint d'aigua?
[7] Queda clar que des dels 30' del segle passat aquesta carrer ja era conegut com a sant Francesc, ja que Salvà (1960, pàg. 208) escriu: "[el Convent està] por frente a la calle del Assafá, hoy San Francisco". En l'acta de la sessió del 26 de maig de 1907 trobe que es parla de: "[...] una alcantarilla por las calles de la Virgen de las Injurias, Divina Pastora, Runa y San Francisco [...]".  El que no puc determinar és el moment exacte on es produeix el canvi entre una denominació i l'altra.
[8] En la relació inicial de rectors del segle XX, Gregori (2000), al qual no puc considerar res més que un expert en la matèria, data el període com a rector de Salvador Faus Moratal de 1916 a 1921, però segons l'Arxiu Diocesà de València el seu nomenament data del 15 d'agost de 1913 i és, posteriorment, en setembre quan pren possessió de forma efectiva del càrrec.
[9] Aquest episodi de la història callosina, aparentment oblidat de la nostra memòria col·lectiva, apareix tractat en Gregori (2000), encara que recomanaria la lectura de Guardiola (1995, pàg. 31-33).
[10] Cotes (1999, pàg. 221) afirma que: "También por aquella época [al voltant de 1911] vimos el primer cine cómico y revistas en la Plaza Mayor, donde con una pantalla compuesta por un par de sábanas colgadas de unos balcones, la gente se sentaba en ambas partes de la sábana y contemplaba el primer cine visto en Callosa, aunque no tardó mucho en instalarse en el teatrito que había en una nave del Convento de los Frailes. En él se daban películas de series y películas cómicas y la entrada sólo valía 10 céntimos [...]". Per a Gonsalbes (2005, pàg. 102) la data és un poc posterior: "Era l'any de 1916 (poc més o menys) que a la plaça de l'Ajuntament ens varen fer una demostració del que era el cine mut, ja que llavors no es coneixia el cine sonor ni parlat". Jo m'incline per pensar que la data de Gonsalbes és més precisa.
[11] Es tracta d'una superficial modificació d'un article que ja va ser publicat en la revista Línies i Espais de l'any 2014, pàg. 66-67.
[12] Crec recordar que en 1994 apareix el primer número.
[13] Trobe també aquesta fotografia a Línies i Espais en l'edició de març de 1996 amb la informació òbviament estreta de l'article de Mayor.
[14] En l'article de Seguí (1980, pàg. 64) s'afirma que a finals del segle XIX entre els components d'aquesta banda hi apareixen: "los hermanos Fernando y Gabriel Escorrim".
[15] He d'agrair la col·laboració de Josefa Gregori Plana i la seua filla, Teresa Calvo Gregori.